Per un Estat Laic

Avui he tingut la sort d’assistir a l’intercanviï d’opinions i propostes sobre com avançar cap a un Estat Laic, amb en Juan José Tamayo, director Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Ignacio Ellacuría de la Universitat Carlos III, Xavier Pedrós, membre de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica-HOAC, Jofre Villanueva, president Moviment Laic i Progressista i Joan Herrera, cap de llista d'ICV a les eleccions generals 2008.

Aquesta trobada ha tingut just abans de l’acte que avui ICV ha organitzat al Pati Llimona i que ha presentat la professora de la UAB, Carme Tolosana.

Durant aquesta trobada s’ha comentat el programa i compromisos d’ICV per tal d’arribar a l’Estat Laic. La veritat és que les reflexions d’en Juan José Tamayo, han estat profundes i molt potents.

Segons Tamayo l’Estat Espanyol encara no ha realitzat la transició religiosa. Si bé la societat es avui clarament una societat laica i moderna, l’estat segueix atorgant privilegis a la jerarquia Catòlica. Avui ens ha explicat com la jerarquia Eclesiàstica ha guanyat i derrotat al PSOE en molts aspectes com el finançament de l’Església, les relacions amb el Vaticà o a través de la imposició de renúncies en matèria educativa adaptant la matèria d'Educació per la Ciutadania als postulats de l’Església Catòlica més carca.

Es per aquestes raons que cal fer emergir un pol laic des de la societat civil, i que aquets pol tingui més força al Congrés a través de la nostra força política.

400

Han decidit superar-se. Van en una cursa sense fi i han de guanyar com sigui. Van a 400. Si el PP fa una setmana ens deia que el Candidat dels Treballadors i Treballadores era Manuel Pizarro, aquest cap de setmana passat ZP ens deleitava amb la que serà una de les “propostes” estrella de la campanya. Aquests socialistes són genials, però potser aquesta vegada s’han passat de frenada.

400 euros si guanyo, això ens diu ZP i el seu PSOE. És com la compra de vots, però en viu i en directe, legal i tot, si es vol.

400 per tots aquells i aquelles que facin la declaració de renta. 400 euros per Manuel Pizarro (si home, “l’extreballador” d’Endesa que va a les llistes del PP).

0 euros si no fas declaració de renta perquè ets un jove que guanya 800 euros mensuals. 100% d’esquerres.

Subhasta electoral sense fi, i tot això perquè estan de campanya i han de mobilitzar el seu electorat. Si segueixen mobilitzant així aconseguirem que molta gent es quedi a casa i passi de tot.

5400 milions d’euros de despesa pública. No és precisament una propina, com diria Pedro Solbes. Avui Joan Herrera ens posava aquest matí exemples concrets de polítiques d’esquerres i el servei de la gent que es podrien tirar endavant amb aquests recursos.

Nosaltres seguim a la nostra. Avui hem presentat la campanya el "Curro està Fotut" a Terrassa i Cerdanyola, tot un èxit.

FÒRUM SOCIAL CATALÀ

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el Fòrum Social Català. Enguany el Fòrum Social Mundial va decidir organitzar un dia d’acció global que es va programar a escala planetària el passat dissabte 26 de gener.

A casa nostra diferents moviments socials van respondre a la crida que va realitzar l’Arcadi Oliveres per organitzar un Fòrum Social a nivell català. Així aquest cap de setmana a la UB s’han organitzat prop de 100 tallers i seminaris on es presentaven diferents alternatives al model de globalització neoliberal, que també té els seus impactes a Catalunya.

El dissabte a la tarda després de la convenció programàtica d’ICV i EUiA, un nombrós grup de gent d’ICV i de Joves d’Esquerra Verda varem poder gaudir de les activitats. Val la pena destacar que el Fòrum no ha tingut res a envejar en quan a contingut i ambient als diferents Fòrums Regionals (Florència, París, Londres, Atenes) que s’han organitzat a nivell Europeu.

Per una força política transformadora com la nostra és clau que existeixin moviments socials potents que construeixen alternatives i propostes que permetin avançar cap a un món més just i sostenible (moltes de les iniciatives programàtiques sorgides del Fòrum Social Mundial formen part avui del ADN d’ICV i de Joves d'Esquerra Verda).

Hem de mantenir una relació constant amb els moviments socials, tot i que aquesta relació pugui ser en ocasions conflictiva. Com deia Bernard Cassen en la primer edició del Fòrum Social Europeu a Florència, els partits polítics de l'esquerra transformadora i els moviments socials han de basar la seva relació en moments de convergència paral·lela. A Catalunya un exemple clar d'aquesta afirmació van ser les mobilitzacions en contra de la Guerra d'Iraq organitzades per la Plataforma Aturem la Guerra.

El Fòrum va tancar ahir diumenge amb una manifestació que sota el lema “Que no especulin amb les nostres vides, un altre món ja és possible” va recorre els carrers del centre de Barcelona.

Sopant amb l’Associació per la Promoció del Transport Públic

Ahir vaig tenir la sort d’assistir al sopar que anualment organitza l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), i que en aquesta ocasió tenia com a convidat el nostre candidat al Congrés, en Joan Herrera.

Cada any la PTP convida a un personatge que ha treballat intensament en la defensa i la promoció del transport públic i sostenible. Per tant, crec que ens hem de felicitar d’aquesta invitació, així com de la quantitat d’agraïments que la feina d’en Joan Herrera i ICV va rebre al llarg del sopar.

Personalment m’agradaria destacar la feina que està fent aquesta entitat. No només enguany, on ha assolit quotes de visibilitat molt notables degut al caos del Ferrocarril, sinó també en la feina constant, plantejant alternatives rigoroses, modernes i agosarades per millorar la mobilitat de la gent.

Alhora enguany en que alguns poders polítics i econòmics davant la situació de crisis en la mobilitat del país han decidit situar el problema únicament en clau Catalunya-Espanya (òbviament també ha existit un problema de centralisme, oi Magdalena Alvárez?) s’ha agraït un veu rigorosa que des de la societat civil organitzada assenyales les claus i el culpables, l'esgotament d'un model de vertebrar Catalunya i presentés les solucions a curt termini i viables, d’una manera nítida i valenta.

Estic segur com es deia ahir en el sopar que seguirem treballant plegats per passar de la “Física del Ciment a la Química de la Mobilitat”.

Gaza Explota

Més de 300.000 persones que viuen a Gaza van passar a la zona egípcia de Rafah per comprar des de menjar fins a gasolina. “Un grup de milicians palestins va volar de matinada el mur de ferro de sis metres d'altura que ocupa part de la frontera entre Gaza i Egipte. L'allau va ser immediata. Durant tot el dia més de 300.000 palestins van travessar al costat egipci per desafiar el bloqueig israelià i comprar tot el que van poder, des de gasolina fins a menjar o cigarrets, productes que a Gaza han desaparegut o amb uns preus que s'han disparat pel tancament fronterer”, segons informa avui el Periòdico

El passat diumenge la població Palestina va arribar al col·lapse després de mesos de pressió per part del Govern Israelià. Es va tallar el subministrament elèctric, es van produir talls d’aigua i el col·lapse sanitari era imminent.

El bloqueig de l’Estat d’Israel ha convertit el territori de la franja de Gaza en una gran presó, un territori sense futur, ofegat i sense horitzó polític i social per a la població palestina. La Comunitat Internacional, i especialment la UE, no pot seguir mirant a un altre costat davant la vulneració constant dels drets humans. No té sentit que mantinguem l’acord preferencial de comerç amb l’Estat d’Israel, ni que el Govern Espanyol exporti armes a l’Estat d’Israel.

Avui la Plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina a Catalunya han convocat una mobilització de suport a la Població Palestina a Gaza. Tots i totes cridem ben fort Aïllem l’Estat d’Israel. Trenquem el bloqueig a Gaza!!!

Concentració, avui dijous 24 de Gener a les 20 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es demana que tothom porti espelmes.

El Curro està Fotut!

Joves d’Esquerra Verda ha iniciat avui la precampanya electoral sota el lema “El curro està fotut” per reclamar que s’elevi el salari mínim fins els mil euros, perquè s’aposti pels contractes indefinits i per reclamar que el treball sigui de qualitat. Per això, JEV ha editat 10.000 enganxines amb el lema de la campanya i 6.000 cartells que distribuiran arreu del territori.

La campanya que s’ha iniciat avui i que s’allargarà fins el dia 20 de febrer servirà per denunciar que els salaris són baixos, que l'atur ha tornat a créixer, que l'endeutament cada vegada és més elevat i els i les joves encadenen un contracte temporal rere altre. Davant d'això, JEV proposa polítiques socials i econòmiques dirigides a una millora del poder adquisitiu, a lluitar contra els contractes temporals i a augmentar els llocs de feina de qualitat.

La campanya vol posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu i les dificultats econòmiques amb les quals es troba un gran nombre de població, especialment de la classe treballadora i la gent jove. De la mateixa manera, en un article al Jovent, la revista de l’organització, denuncia que actualment el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de l’Estat Espanyol se situa tot just als 580 euros mensuals i que l’Estat Espanyol és l’únic que des de l’any 1995 fins ara el salari mig ha disminuït.

És per aquests motius que Joves d’Esquerra Verda ha decidit engegar una campanya nacional sota el lema: “El curro està fotut” per recordar que els i les joves tenen el doble d’atur i de temporalitat que el conjunt de la població.

Trobareu tota la informació al “bloc del curro”

Només per acabar felicitar a tota la gent de Joves que ha treballat per tirar endavant aquesta campanya i estigueu atents a les sorpreses que anirem presentant les properes setmanes.

El candidat dels treballadors i dels joves

La Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, ha afirmat que Manuel Pizarro, flamant número 2 del PP, és el "candidat de la gent que treballa i que vol treballar sense buscar privilegis, ni suportar injustícies ni arbitrarietats" i també el "candidat dels joves que volen trobar oportunitats". Ja sabem que la Presidenta tenia problemes per arribar a final de mes, i està molt sensibilitzada en aquests temes.

Si algú no sap qui és Manuel Pizarro, pot pensar que el PP ha col·locat de número 2 de Mariano Rajoy un jove sindicalista del Metall. Però no, Manuel Pizarro és expresident d’Endesa i fins fa una setmana membre del Consell d’Administració de Telefònica i la Borsa de Madrid.

Un treballador que va cobrar quinze milions d’euros quan va plegar d’Endesa. Com els treballadors i treballadores de Durex a Rubí, no?

El beneficis empreserials d’Endesa en el període 1997-2006 quan Pizarro era vicepresident i posteriorment president van créixer un 12.8% passant de 1002 milions d’euros anuals fins als 2969 milions d’euros l’any 2006. En el mateix període els sous dels treballadors i treballadores van disminuir un entre un 0’3 i un 0’5%.

El candidat dels treballadors i treballadores, és qui denuncia que “l’esplèndid” cicle econòmic que vivim, segons el guru del PSOE, Pedro Solbes, no ha tingut cap transcendència en els sous de la gent. El Candidat dels treballador i treballadores seria algú que digués allò que tothom sap però ningú diu:

“En la perspectiva dels pròxims 4 anys volem que s’estrenyin el cinturó aquells que s’ha beneficiat més amb la bona marxa de l’economia i que es beneficien aquells que no s’han aprofita de la conjuntura”,no és acceptable que sempre siguin els mateixos els qui s’hagin d’estrènyer el cinturó: els treballadors assalariats i els joves precaris i proposo que el salari mínim augmenti fins a 1.000 euros”

El Candidat dels treballadors i treballadores, el candidat de la gent jove, és l’autor d’aquesta frase: Joan Herrera.

Habitatge a la Comissió de Polítiques de Joventut

Avui tocava Comissió de Polítiques de Joventut al Parlament de Catalunya. Les Joventuts polítiques hi som convidades com “experts”. De fet la Comissió la Presideix la nostra coordinadora nacional i diputada Laia Ortiz. Una comissió que ja s’ha reunit en un any i escaig de legislatura més que en els darrers 3 anys.

Per la Comissió hi han passat entre d’altres el Conseller d’Educació, Ernest Maragall (qui tingui interés en el posicionament de JEV i ICV sobre la darrer proposta pot veure el comunicat emés avui), la Consellera de Treball, Mar Serna, la Comissionada d’Universitats Blanca Palmada i avui tocava el torn al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Cesc Baltasar.

En el marc de la comissió han quedat meridianes dues idees que ja intuíem. En primer lloc la oposició no sap com explicar perquè no va recolzar el Pacte Nacional Per l’Habitatge (PP i CIU) i no té cap argument per rebatre la política d’habitatge del Govern.

En segon lloc, la mesura del Ministeri d’Habitatge, encapçalat per Carme Chacón, anomenada renda bàsica per l’emancipació (l’ajuda per pagar el lloguer) és un pedaç que té molts matisos amagats, sobretot si ho comparem amb les ajudes al lloguer que ja atorgava la Generalitat.

- La mesura de la Generalitat és Indefinida. La mesura de l’estat és només per quatre anys. Els contractes de lloguer tenen 5 anys. Qui pagarà en el cinquè any? El Govern de la Generalitat

- La mesura de la Generalitat és en funció de la renda i el lloguer. L’objectiu és garantir que una persona només paga el 30% del seu salari per accedir a l’habitatge. La mesura Chacón té un límit de 24000 anuals (1714 euros mensuals), fet que pot provocar un augment dels preus dels pisos de lloguer cada cop que un propietari veu entrar gent jove per la porta.

- La mesura ministerial està limitada a una franja d’edat. La mesura de la Generalitat també cobreix les situacions de la gent gran o famílies monoparentals.

- A Catalunya comptem amb el Pacte Nacional per la Vivenda i la Llei del Dret a l’Habitatge que tenen com a objectiu aconseguir un veritable parc públic d’habitatges protegits. La mesura del Ministeri és un pedaç que no resoldrà la situació global del mercat de l’habitatge i que no entra en acotar el negoci de les grans empreses constructores han fet en aquests darrers anys. Molts PSOE, vaja!

Les dues darreres vegades que he estat al Parlament, durant l’aprovació de la Llei, concretament amb la intervenció de la Dolors Clavell i avui han estat dos moments per visibiltzar polítiques d’esquerra transformadora!!!

El Sàhara, un país oblidat

Ahir ens varem reunir amb l’ACAPS, dins del procés participatiu d’Idees, per concretar les propostes que ICV incorporarà al programa electoral en relació al Sàhara Occidental. Els representants de l’ACAPS ens van fer arribar la situació d’extrema gravetat que viuen els territoris ocupats, amb constants vulneracions dels drets humans per part de la policia marroquina i el Govern del Marroc.

Des d’ICV valorem molt negativament el paper que el Govern Espanyol ha jugat en aquesta legislatura en relació a la situació del Sàhara i el procés cap a la seva autodeterminació. Mentre el Govern Italià a donat el rang d’ambaixador al delegat del Front Polisari, el Govern del PSOE segueix prioritzant les relacions diplomàtiques amb el Marroc, apostant per un procés d’autonomia, que el sahrauís rebutgen, i mirant cap un altre costat davant les violacions del drets humans.

El cas del Sàhara occidental suposa un exemple més de la erràtica política exterior del Govern de l’Estat. El tema del Sàhara ha de formar part de qualsevol trobada bilateral entre l’Estat Espanyol i el Marroc. No es poden supeditar els drets humans a acords comercials o al control de l'immigració.

Si no som capaços d’oferir al poble sahrauí una sortida política a la seva situació, que necessariament passi per el seu reconeixement com estat, correm el risc que esclati un nou conflicte armat.

Des d’ICV ens varem comprometre a seguir defensant la causa Sahrauí i a treballar més intensament la denúncia de la situació dels territoris ocupats, tal com ja va fer el Joan Herrera, quan va intentar entrar al Sàhara Occidental i les autoritats marroquines no el van deixar baixar de l’avió.