Ahir vaig tenir la sort d’assistir al sopar que anualment organitza l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), i que en aquesta ocasió tenia com a convidat el nostre candidat al Congrés, en Joan Herrera.
Cada any la PTP convida a un personatge que ha treballat intensament en la defensa i la promoció del transport públic i sostenible. Per tant, crec que ens hem de felicitar d’aquesta invitació, així com de la quantitat d’agraïments que la feina d’en Joan Herrera i ICV va rebre al llarg del sopar.
Personalment m’agradaria destacar la feina que està fent aquesta entitat. No només enguany, on ha assolit quotes de visibilitat molt notables degut al caos del Ferrocarril, sinó també en la feina constant, plantejant alternatives rigoroses, modernes i agosarades per millorar la mobilitat de la gent.
Alhora enguany en que alguns poders polítics i econòmics davant la situació de crisis en la mobilitat del país han decidit situar el problema únicament en clau Catalunya-Espanya (òbviament també ha existit un problema de centralisme, oi Magdalena Alvárez?) s’ha agraït un veu rigorosa que des de la societat civil organitzada assenyales les claus i el culpables, l'esgotament d'un model de vertebrar Catalunya i presentés les solucions a curt termini i viables, d’una manera nítida i valenta.
Cada any la PTP convida a un personatge que ha treballat intensament en la defensa i la promoció del transport públic i sostenible. Per tant, crec que ens hem de felicitar d’aquesta invitació, així com de la quantitat d’agraïments que la feina d’en Joan Herrera i ICV va rebre al llarg del sopar.
Personalment m’agradaria destacar la feina que està fent aquesta entitat. No només enguany, on ha assolit quotes de visibilitat molt notables degut al caos del Ferrocarril, sinó també en la feina constant, plantejant alternatives rigoroses, modernes i agosarades per millorar la mobilitat de la gent.
Alhora enguany en que alguns poders polítics i econòmics davant la situació de crisis en la mobilitat del país han decidit situar el problema únicament en clau Catalunya-Espanya (òbviament també ha existit un problema de centralisme, oi Magdalena Alvárez?) s’ha agraït un veu rigorosa que des de la societat civil organitzada assenyales les claus i el culpables, l'esgotament d'un model de vertebrar Catalunya i presentés les solucions a curt termini i viables, d’una manera nítida i valenta.
Estic segur com es deia ahir en el sopar que seguirem treballant plegats per passar de la “Física del Ciment a la Química de la Mobilitat”.
1 comentari:
Molt bona i significativa la frase amb la que tanques l'escrit.
Publica un comentari a l'entrada