Si ahir va ser un dia de mítings avui ha estat un dia de xerrades. Tinc pendent una entrada sobre el paper de la política en el FSM i l’acte dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina, celebrat ahir a l’Hangar (centre de convencions de l’Amazonia).
Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.
Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.
Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?
Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.
Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.
Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.
Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.
Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.
Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.
Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.
Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?
Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.
Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.
Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.
Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.
Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.