El darrer dijous 15 vaig tenir la sort d’assistir a la inauguració de la catorzena edició del Festival de Música Barna Sants. El primer concert va anar a càrrec de Rafa Pons, tot un descobriment per a mi i una realitat per a molta gent que omplia el Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb la seva actuació va donar el tret de sortida a una boníssima programació musical que s’estendrà fins el proper 22 de març per arreu del país.
M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.
Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...
Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:
Palestina!
M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.
Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...
Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:
Palestina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada