Toxo

Vint i vuit vots de diferència faran que el sindicat, el meu sindicat, CCOO, giri cap a l’esquerra i sigui més a prop d’una visió organitzativa i de l’estat més federal, sent més fidel al seu esperit fundacional. Aquest són els vots que han permès a Ignacio Fernàndez Toxo arrabassar la secretaria general a José María Fidalgo.

Aquells que vivim a l’esquerra de “l’esquerra” no estem massa acostumats a aconseguir victòries tant transcendents o si més no totals. Ha estat sens dubte un resultat ajustat, que caldrà gestionar en paraules del propi Toxo amb mà esquerra i integrar totes les sensibilitats en una executiva partida per la meitat.

Però aquest resultat té sens dubte una gran virtut. Ha suposat el final anticipat de l’era Fidalgo, el pitjor secretari general que ha tingut mai CCOO, i que Marcelino Camacho històric fundador del sindicat, el definia amb aquestes paraules en una recent entrevista a Público: “Fidalgo no es de izquierdas”. Entre aquests vots de suport a Toxo hi ha gent amb qui he compartit moltes lluites, que també votaven per mi, i que m’han omplert d’orgull de format part de CONC.

Avui vivim una situació de crisi econòmica molt greu, on els treballadors i treballadores necessiten un sindicat que parli clar, que s’oposi a qualsevol retallada dels drets social i que tingui present quins interessos representa, però alhora que visqui en el segle XXI, i sigui conscient que les solucions no passen per criminalitzar els i les immigrants o apostar per l’energia nuclear.

Avui els i les treballadores tenen algú que estic segur que els sabrà representar. El nou secretari general de CCOO, Toxo.