13/11/08

Miguel Núñez


No puc recordar exactament quan vaig conèixer en Miguel Núnez, se segur que devia ser a ciutat alguna tarda o matí que devia anar-hi a veure algú. Jo ja havia sentit a parlar força de qui era i que representava per tots aquells i aquelles que havien i han lluitat per les llibertats democràtiques del nostre país. Tot i que segurament a ell no li agradaria que utilitzés aquestes termes era llegenda viva.

Em va sorprendre moltíssim l’efusivitat i l’efecte de la seva salutació, ja que evidentment no em coneixia de res, i que sempre mantenia amb tots aquells i aquelles amb qui compartia “causa”. Després d’aquella trobada vaig corre a llegir “la Revolución i el Deseo” per conèixer de primera mà qui era Miguel Nuñez.

Anys desprès la Janet i el Miguel, actuals coordinadors de Joves, ens van proposar a la Laia Ortiz i a mi que la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda es digués Miguel Nuñez. Això ens va permetre a uns quants adherits i adherides de Joves poder trobar-nos amb ell i discutir cap a on anava el món, sobre el capitalisme i sobre el paper de l’esquerra i els seus dirigents, a qui reclamava sempre capacitat d’autocrítica. Tenia 88 anys però estava més lúcid que molts dirigents polítics que he conegut.

No puc dir que vaig el vaig conèixer de veritat, però potser sí vaig tindre la sort de poder compartir prou estona amb ell, per saber que tot el que m’havien explicat i el que havia llegit sobre ell era cert i li feia justícia, i encara més era un bon tio, i optimista de mena.

Fins sempre Miguel, Salut!