Obama

Avui ja hem aclarit qui és l’amo i senyor del món. Els Estats Units han votat per un canvi, que haurem de seguir de prop per veure per fins on arriba. Segurament per la majoria de gent que formem part de l’Esquerra Transformadora Obama no seria el nostre candidat ideal, i menys encara el seu programa serviria per avançar cap a la nostre voluntat de construir un altre món.

Però crec que és difícil de rebatre la idea que el món a partir d’avui pot ser millor. Principalment perquè s’acaba l’era dels neocons, governada per el pitjor president de l’era moderna dels Estats Units, i per tant del món, George Bush.

Dit això, crec que cal seguir guardant certa distància, i no entrar en la cursa per veure qui és més fan d’Obama o quin líder polític català és més semblant al nou president americà. Moltes incògnites, tant en política internacional com nacional, estaran damunt de la taula en els propers ,mesos. Un exemple és la postura d’Obama en relació a la Guerra d’Iraq, que podria ser la llum, i la postura sobre Afganistan que seria l’ombra d’aquesta història i de la política exterior americana.

El que és realment patètic a nivell català i espanyol és la cursa que alguns dirigents de dretes, començant per Artur Mas, i continuant per el PP, han llançat per veure qui celebra més la victòria d’Obama., o qui representa els "valors d'Obama a casa nostre. Si Obama parla de imposar impostos a aquelles empreses que no garanteixin cobertura sanitària als seus treballadors!!! Suposo que Mas per més que vagi a fer-se la foto a les convencions demòcrates no deu llegir gaire el programa. Ja sabem que per alguns l’únic que importa és la imatge i el teatre.

Com ja deia aquest matí a través del Facebook Obama i Artur Mas s’assemblen tant com un ou i una castanya.