NO A LA OTAN

Els propers 3, 4 i 5 d’abril es commemora a Estrasburg el 60è aniversari de la OTAN a la seu del Parlament Europeu. Des del moviment Antiguerra i pacifista europeu es va llançar una crida internacional, des del Fòrum Social Europeu, per preparar una gran mobilització i una contracimera els mateixos dies.

Sens dubte, la OTAN és un obstacle cada vegada més gran per a la consecució de la Pau Mundial i un dels instruments que contribueix a engrandir any rere any la despesa militar.

En el marc del Fòrum Social Europeu, en l’Assemblea dels moviments socials contra la guerra, es va fer especial èmfasi, que més enllà de les accions preparatòries, es fes un esforç per viatjar cap a Estrasbrug, per construir una gran mobilització com la que va tancar el primer Fòrum Social Europeu, a Florència.

A Catalunya la convocatòria ha estat assumida per la Plataforma Aturem la Guerra que està impulsant una campanya contra la OTAN. La voluntat és reconectar amb tota aquella gent que va ser capaç de vestir un ampli i potent moviments contra la OTAN en les successives campanyes impulsades els anys vuitanta, i especialment davant del referèndum per l’entrada de l’Estat Espanyol a la OTAN.

A la propera Secretaria Política debatrem la nostra adhesió a aquesta mobilització i començarem a treballar conjuntament amb la Plataforma Aturem la Guerra per mobilitzar a la societat civil catalana per viatjar cap Estrasburg i tornar a denunciar el paper de la OTAN expressar el nostre rebuig a la Guerra d’Afganistan.

Miguel Núñez

No puc recordar exactament quan vaig conèixer en Miguel Núnez, se segur que devia ser a ciutat alguna tarda o matí que devia anar-hi a veure algú. Jo ja havia sentit a parlar força de qui era i que representava per tots aquells i aquelles que havien i han lluitat per les llibertats democràtiques del nostre país. Tot i que segurament a ell no li agradaria que utilitzés aquestes termes era llegenda viva.

Em va sorprendre moltíssim l’efusivitat i l’efecte de la seva salutació, ja que evidentment no em coneixia de res, i que sempre mantenia amb tots aquells i aquelles amb qui compartia “causa”. Després d’aquella trobada vaig corre a llegir “la Revolución i el Deseo” per conèixer de primera mà qui era Miguel Nuñez.

Anys desprès la Janet i el Miguel, actuals coordinadors de Joves, ens van proposar a la Laia Ortiz i a mi que la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda es digués Miguel Nuñez. Això ens va permetre a uns quants adherits i adherides de Joves poder trobar-nos amb ell i discutir cap a on anava el món, sobre el capitalisme i sobre el paper de l’esquerra i els seus dirigents, a qui reclamava sempre capacitat d’autocrítica. Tenia 88 anys però estava més lúcid que molts dirigents polítics que he conegut.

No puc dir que vaig el vaig conèixer de veritat, però potser sí vaig tindre la sort de poder compartir prou estona amb ell, per saber que tot el que m’havien explicat i el que havia llegit sobre ell era cert i li feia justícia, i encara més era un bon tio, i optimista de mena.

Fins sempre Miguel, Salut!

Obama

Avui ja hem aclarit qui és l’amo i senyor del món. Els Estats Units han votat per un canvi, que haurem de seguir de prop per veure per fins on arriba. Segurament per la majoria de gent que formem part de l’Esquerra Transformadora Obama no seria el nostre candidat ideal, i menys encara el seu programa serviria per avançar cap a la nostre voluntat de construir un altre món.

Però crec que és difícil de rebatre la idea que el món a partir d’avui pot ser millor. Principalment perquè s’acaba l’era dels neocons, governada per el pitjor president de l’era moderna dels Estats Units, i per tant del món, George Bush.

Dit això, crec que cal seguir guardant certa distància, i no entrar en la cursa per veure qui és més fan d’Obama o quin líder polític català és més semblant al nou president americà. Moltes incògnites, tant en política internacional com nacional, estaran damunt de la taula en els propers ,mesos. Un exemple és la postura d’Obama en relació a la Guerra d’Iraq, que podria ser la llum, i la postura sobre Afganistan que seria l’ombra d’aquesta història i de la política exterior americana.

El que és realment patètic a nivell català i espanyol és la cursa que alguns dirigents de dretes, començant per Artur Mas, i continuant per el PP, han llançat per veure qui celebra més la victòria d’Obama., o qui representa els "valors d'Obama a casa nostre. Si Obama parla de imposar impostos a aquelles empreses que no garanteixin cobertura sanitària als seus treballadors!!! Suposo que Mas per més que vagi a fer-se la foto a les convencions demòcrates no deu llegir gaire el programa. Ja sabem que per alguns l’únic que importa és la imatge i el teatre.

Com ja deia aquest matí a través del Facebook Obama i Artur Mas s’assemblen tant com un ou i una castanya.

En defensa de l'ocupació i la indústria

Vine amb ICV a la manifestació en defensa de l'Ocupació i la Indústria
Dimecres 5 de novembre
18.00h
Passeig de Gràcia-Ronda Sant Pere

Escola per la Pau amb el Sàhara

El passat divendres 31 d’octubre vaig tenir la sort d’assistir a la presentació de l’Associació Escola per la Pau amb el Sàhara, convidat per la seva presidenta, l’Anna Gómez. Aquesta nova entitat neix amb la voluntat d’oferir la possibilitat que nens sahrauís que viuen als campaments de refugiats de Tindouf, puguin cursar els seus estudis a casa nostra.

Per ICV és sempre un motiu de satisfacció tot allò que serveixi per enfortir la solidaritat amb la causa del poble sahrauí i a mantenir viva l’esperança d’un futur millor per aquella gent que viu als campaments de refugiats.

Des d’ICV mantenim un triple compromís amb el poble sahrauí:

1.Seguim defensant que tota sortida política al conflicte ha de passar per el respecte al Dret a l’Autodeterminació del Poble Sahrauí, recollit en les resolucions de Nacions Unides

2.Mantenir i enfortir la cooperació amb els campaments de refugiats de Tindouf. Gràcies a la tasca del grup parlamentari es va mantenir el Sàhara com a país prioritari en pla Director de Cooperació.

3.Denunciar les continues vulneracions dels drets humans per part del Govern del Marroc en els territoris ocupats del Sàhara Occidental

En definitiva per convicció política, tradició històrica, i per la implicació dels adherits i adherides d'ICV, avui la lluita per la llibertat del poble sahrauí continua sent un dels deures de la nostra activitat política