15/2/08

Partit Regionalista


Ja fa dies que la gent de CIU fa bullir l’olla amb la idea que el Govern d’Esquerres a Catalunya caurà si ells són decisius a Madrid, i el PSOE necessita dels seus vots. La darrera declaració la feia ahir Pere Macias, número 2 de CIU per Barcelona, quan declarava "Si CiU és decisiva, el tripartit caurà".

No està malament per un partit que es diu a si mateix nacionalista, que faci servir les eleccions Espanyoles per canviar el govern escollit a Catalunya. Si fos al revés ens estaríem sentint de tot, i els opinadors amics de Mas, Puig i companyia ja haurien sortit a la palestra clamant per les llibertats nacionals de Catalunya.

Però, ara no passa res. Perquè per alguns, que porten tot el dia Catalunya a la boca, el país va després del poder. I si per fer-ho, cal treure’ns la careta i ser el que som, un Partit Regionalista, a cal “Conver” no passar res. No sigui que Duran (que desitjo es recuperi aviat) “pilli” ministeri i Mas es quedi a l’oposició. On són ara els cadells de la JNC que tenen l’estelada al logo.

Tot això passa perquè el PSOE, un dia tanca la porta a CIU, i el dia següent li pica l’ullet. A la dreta més val no donar-li corda no sigui que al final acabis amb un pam de nas i a l’oposició. Algú que es digui d’esquerres entén que el PSC sigui equidistant entre CIU i ICV-EUiA?

2 comentaris:

emigdi ha dit...

David,
La història és cíclica i sempre es repeteix. La Lliga Regionalista l'any 23 va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera, el qual poc després il·legalitzà tots els partits polítics. Cambó va conspirar contra la República en època Lerroux, va donar suport econòmic i polític a Franco, i després va haver de marxar a l'exili. Pujol va recolzar el PHN, que suposava l'enterrament de les Terres de l'Ebre, va investir Aznar, i aquest li va pagar amb 4 anys d'anticatalanitat quan ja no el va necessitar. Mas va pactar un estatut de tisora a esquenes de l'aleshores president de la Generalitat, per pressions dels grans capitalistes (Lara i Freixenet), i varen deixar en no-res les aspiracions de reforma estatutària digna. La tisora va tornar a ser afilada com el 32 i el 79. Ara novament el poder polític català quedaria a expenses de la política espanyola, gràcies a un partit teòricament sense lligams espanyols. Mas i Macias són els hereus d'aquella Lliga Regionalista que es va llençar als braços de l'espanyolisme més recalcitrant: amb Primo de Ribera, Lerroux o Franco.
Jo no solia participar en les eleccions espanyoles. Només ho he fet en la darrera ocasió, per les circumstàncies precedents als comicis. Aquest cop aniré i votaré ICV, ja que Lluís Sunyé és un candidat amb el missatge que m'agrada i que considero molt important que assumeixi ICV. Estic segur que Sunyé no ficaria fàcil un pacte al PSOE, la qual cosa és molt necessària. Recordem les paraules del mític Joan Fuster de Sueca: "el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra".
Salut i lluita, des de vora l'Ebre.
emigdi

Anònim ha dit...

És obvi que d'errades n'hi ha hagut moltes i de molt sonades durant l'història d'aquest país! Però del que no podem amagar-nos és de que España és extremadament necesària per a Catalunya i és lògic, normal i necessari que els partits catalans pactin a Madrid per aconseguir el màxim. Considerar que el pacte de CiU amb el PP fou un error és no voler veure les coses tal i com són. És cert que vàrem tenir 4 anys d'anticatalanisme des del govern del Sr. Aznar, però la legislatura que s'hi va pactar i en la que estava lligat de mans i peus per part de CiU fou ena època d'inversions i beneficis per a Catalunya, ja que per cada suport de CiU hi havia necesàriament una contrapartida per a Catalunya. Com aquesta, n'hi ha moltes de situacions on només veiem el que ens interessa veure. El que no té massa sentit es pretendre que quatre ecologistes que es pretenen hereus de l'Esquerra més pura i que només són això, quatre ecologistes que prou feina tenen a mantenir un escó al congrés, es presentim com a la salvació dels interessos de Catalunya a Madrid! Tal i com estan les coses actualment a Catalunya i a Espanya la única alternativa real al PSC (al final PSOE sense cap mena de dubte)és CiU.