12/2/08

Educació


El proper 14 de febrer els principals sindicats del país han convocat una vaga general contra les bases de la futura llei d’educació de Catalunya.

És cert que els sindicats han convocat el que es podria considerar una vaga preventiva. Les bases són en teoria només un punt de partida per obrir la negociació sobre la nova llei i potser la vaga arriba massa aviat.

Però, per altra banda al meu entendre la estratègia de la Conselleria ha estat totalment errònia. L’educació pública és avui un dels tres principals pilars de l’Estat del Benestar a Catalunya, i per tant és un dels aspectes més sensibles dins de la societat davant de possibles variacions de la seva situació actual.

Per tant poc temps després de la signatura del Pacte Nacional per l’Educació tot impuls de la nova llei, tal i com recollia el propi pacte, ha de passar per un ampli consens polític i social entorn de la Llei. La nova cultura dels Pactes nacionals significa canviar de manera de governar basant-nos en el diàleg i la codecisió.

Ja sigui abans o després del dia 14 cal que la Conselleria d’Educació i els sindicats treballin tots junts per tirar endavant la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei que només té sentit si es fa amb la comunitat educativa i el major consens polític.

Alhora tampoc ha ajudat alguns dels plantejaments que apareixen al text de bases com per exemple la gestió indirecta de centre públics en mans d’entitats privades, que des Joves d’Esquerra Verda en cap cas podem compartir. Tot això barrejat amb la polèmica de les aules per immigrants, que també des de Joves d’Esquerra Verda rebutgem.

L’objectiu fonamental de la nova llei ha de ser enfortir la escola pública, veritable eix vertebrador del nostre país.

Des de JEV i ICV mai s’avalarà la privatització de l’educació. El nostre paper haurà de ser, encara amb més força, exercir de garants per una una modernització del sistema públic, en el que l’escola publica sigui l’eix vertebrador, basada en la millora de la inversió pública, el compromís de l’escola privada concertada amb les noves necessitats socials i amb els valors d’un servei públic educatiu, l’atenció dels espais educatius que es donen més enllà de l’escola com les famílies, l’entorn i l’educació no formal, i la major implicació de mares, pares, alumnes i mestres en l’escola i d’institut a través d’una major democratització del seu funcionament.

En definitiva defensar una escola pública, gratuïta i de qualitat.

2 comentaris:

emigdi ha dit...

David,
A part dels arguments que dius al post, també em preocupa moltíssim la desvirtualització de l'ensenyament de la llengua i literatura catalana al batxillerat, d'acord amb el nou projecte del conseller Maragall. Sóc professor d'anglès i escriptor amateur. Porto un programa de literatura, Lletres Ebrenques,a una ràdio de Roquetes al Baix Ebre. Com ens podem esforçar en promocionar els autors comarcals, quan des de la Conselleria es deixa a la mínima expressió la literatura d'abast nacional? Els estudiants acaben amb una capacitat minsa quant a la redacció en llengua catalana. Per no dir que l'ensenyament de l'anglès, malgrat plans espectaculars de propaganda, està sota mínims quant a rendibilitat. El nivell de l'alumnat és pèssim. L'aposta per les ciències ha deixat les humanitats sota mínims, la qual cosa és igualment preocupant, i hem de reivindicar un canvi.
Tots a la vaga dijous!
Salut des de l'Ebre,
emigdi

Listo Entertainment ha dit...

una tira cómica sobre el temilla:
http://www.aldeaglobal.net/listo/t118.gif