El passat dijous 29 de gener, varem tenir la sort d’assistir a la trobada amb 5 president d’Amèrica de Llatina. Nosaltres i 8000 persones més.
Sota el títol “Amèrica Latina, Eo Desafio de la Crise Internacional, la CUT (el principal sindicat de treballadors de Brasil), IBase i el Istituto Paulo Freire convocaven als participants del FSM a un acte amb els 5 presidents d’Amèrica Llatina presents al Fòrum: Evo Morales, Rafael Correa, Fernando Lugo, Hugo Chàvez i Lula.
L’acte va estar moderat per d’omnipresent membre del Comitè Internacional del FSM Candido Grybowski director d’Ibase. Varen precedir als presidents, una representant africana de la confederació internacional de treballadors i treballadores, Blanca Chancoso líder indígena, i una representant de les dones de l’Amazonia.
Quan els president van arribar a l’escenari l’ambient era elèctric en un auditori format majoritàriament per militants del PT . Els discursos dels 5 presidents van girar al voltant de 4 idees centrals:
En primer lloc el fracàs de la doctrina neoliberal que durant molts anys ha provocat greus desigualtats a Amèrica Llatina, i que en actualitat està en crisi. Reivindicant la tasca dels seus governs van afirmar que és possible construir una alternativa, i la necessitat de treballar perquè aquesta crisi no la paguin els treballadors i treballadores i les classes populars.
En segon lloc de la necessitat de l’articulació i integració llatinoamericana, que permeti al Sud tenir un paper per construir una nova governança mundial i alhora garantir la seva independència del Nord.
En tercer lloc la necessitat que els moviments socials, d’on molts d’ells han sorgit fins arribar a presidents segueixin empenyent les transformacions impulsades per el governs d’esquerres a Amèrica Llatina, davant les pressions del neoliberalisme.
Finalment el medi ambient va aparèixer amb força als discursos dels presidents. Van parlar de la necessitat de construir projectes que respectin el medi ambient, tot i les necessitats de desenvolupament dels seus països. Aquí Rafael Correa, va llançar una idea interessant. El Nord ha esgotat el seus recursos naturals, fins assolir un nivell de vida basat en l’explotació social i ambiental del Sud. Equador està disposat a renunciar a part dels seus recursos naturals per preservar l’Amazonia, veritable pulmó verd del món i guardiana de la biodiversitat del planeta, si el Nord és capaç de compensar aquest compromís.
Per acabar marxo de Brasil amb certa enveja del moment que viu l’esquerra a Amèrica Llatina, amb una hegemonia cultural, social i política que dista molt d’una Europa conservadora i rància on som testimonials. Torno però amb les piles carregades i veient el canvi que està fent Amèrica Llatina amb la seguretat de que tot és possible, fins i tot un altre món.
Sota el títol “Amèrica Latina, Eo Desafio de la Crise Internacional, la CUT (el principal sindicat de treballadors de Brasil), IBase i el Istituto Paulo Freire convocaven als participants del FSM a un acte amb els 5 presidents d’Amèrica Llatina presents al Fòrum: Evo Morales, Rafael Correa, Fernando Lugo, Hugo Chàvez i Lula.
L’acte va estar moderat per d’omnipresent membre del Comitè Internacional del FSM Candido Grybowski director d’Ibase. Varen precedir als presidents, una representant africana de la confederació internacional de treballadors i treballadores, Blanca Chancoso líder indígena, i una representant de les dones de l’Amazonia.
Quan els president van arribar a l’escenari l’ambient era elèctric en un auditori format majoritàriament per militants del PT . Els discursos dels 5 presidents van girar al voltant de 4 idees centrals:
En primer lloc el fracàs de la doctrina neoliberal que durant molts anys ha provocat greus desigualtats a Amèrica Llatina, i que en actualitat està en crisi. Reivindicant la tasca dels seus governs van afirmar que és possible construir una alternativa, i la necessitat de treballar perquè aquesta crisi no la paguin els treballadors i treballadores i les classes populars.
En segon lloc de la necessitat de l’articulació i integració llatinoamericana, que permeti al Sud tenir un paper per construir una nova governança mundial i alhora garantir la seva independència del Nord.
En tercer lloc la necessitat que els moviments socials, d’on molts d’ells han sorgit fins arribar a presidents segueixin empenyent les transformacions impulsades per el governs d’esquerres a Amèrica Llatina, davant les pressions del neoliberalisme.
Finalment el medi ambient va aparèixer amb força als discursos dels presidents. Van parlar de la necessitat de construir projectes que respectin el medi ambient, tot i les necessitats de desenvolupament dels seus països. Aquí Rafael Correa, va llançar una idea interessant. El Nord ha esgotat el seus recursos naturals, fins assolir un nivell de vida basat en l’explotació social i ambiental del Sud. Equador està disposat a renunciar a part dels seus recursos naturals per preservar l’Amazonia, veritable pulmó verd del món i guardiana de la biodiversitat del planeta, si el Nord és capaç de compensar aquest compromís.
Per acabar marxo de Brasil amb certa enveja del moment que viu l’esquerra a Amèrica Llatina, amb una hegemonia cultural, social i política que dista molt d’una Europa conservadora i rància on som testimonials. Torno però amb les piles carregades i veient el canvi que està fent Amèrica Llatina amb la seguretat de que tot és possible, fins i tot un altre món.
3 comentaris:
Aquí t'esperem, a tu i a aquestes energies renovades!!!
gerard
El canvi també arribarà tard o d'hora a europa. La dreta rància i la socialdemocràcia tova que dominen Europa actualment tocaran fons. Cal deixar pas als canvis de model, a noves polítiques que necessàriament vindran de l'esquerra.
Salut! i wellcome back ;-)
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada