Fòrum Social Mundial

Demà 27 de gener comença el Fòrum Social Mundial. El Fòrum és la trobada anual de tot el moviment mundial que aposta per una altra globalització. Com en cada edició des d'ICV hi serem per interncanviar debats i propostes amb tota aquella gent que vol construir una alternativa a l’actual sistema ecònomic que avui viu una de les seves pitjors crisis.

Us convido a seguir l’actualitat del Fòrum i les activitats i els debats en què participarem a través d’aquest bloc, i a través del meu Facebook, i del bloc d'en Joan Herrera, secretari general d'ICV

Una altre món és possible!

No més armes per l'Estat d'Israel

La darrera setmana, el diputat al Congrés d’ICV va registrar una proposta, en forma de proposició no de llei, demanat al Govern de l’Estat Espanyol que deixi d’autoritzar les exportacions d’armes i material de doble ús a l’Estat d’Israel.

En els últims dos anys les exportacions espanyoles de material militar no han disminuït, sinó que s’han quadruplicat. S’ha passat d’un total de 488.690€, e 2005, fins a 2.366.820€, el 2007.

El Govern ha incomplert el Codi de Conducta de la venda d’armes que va adoptar la Unió Europea l’any 1998 i que és d’obligat compliment per a tots els estats membres. Aquest Codi de conducta preveu que les empreses que pretenen exportar armes a Israel han de sol·licitar prèviament una autorització al Govern, qui pot acceptar-les o denegar-les. Un dels criteris que ha de seguir el Govern, segons el Codi de Conducta, és que no es pot autoritzar exportacions a països que no respectin els drets humans o en els quals hagi tensions o conflictes armats.

És evident després del que ha succeït aquest darrers dies amb l’atac militar de l’Estat d’Israel sobre Gaza no és el millor moment per seguir exportant armes espanyoles a aquest país.

Per donar força a la proposta d’ICV en Joan Herrera està impulsant una campanya de suports a través d’una Cause del Facebook. En quatre dies ja som més de 300 persones que hi donem suport. Ajuda’ns a arribar a les 1000 persones que no volen més armes per l’Estat d’Israel.

Busca la cause al Facebook!!!

No estaba muerto...estaba de parranda

El darrer dijous 15 vaig tenir la sort d’assistir a la inauguració de la catorzena edició del Festival de Música Barna Sants. El primer concert va anar a càrrec de Rafa Pons, tot un descobriment per a mi i una realitat per a molta gent que omplia el Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb la seva actuació va donar el tret de sortida a una boníssima programació musical que s’estendrà fins el proper 22 de març per arreu del país.

M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.

Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...

Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:

Palestina!

Aturem la massacre de Gaza, Boicot a Israel

Manifestació de suport al Poble Palestí
Dissabte 10 de gener a les 17.00h, Plaça Universitat, Barcelona
Vine al bloc d'ICV-EUiA.

Estatut i Finançament: Unitat!

Entre els propers mesos de gener i febrer Catalunya haurà de fer front a dos fets cabdals que marcaran el futur del país en els propers anys.

En primer lloc l’acord de finançament que Catalunya ha de pactar amb l’Estat, un acord que ja arriba massa tard, i on el govern del PSOE ha incomplert de manera reiterada els seus compromisos. En segon lloc la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

El passat divendres 19 de desembre ens varem reunir amb la Plataforma pel Dret de Decidir jo mateix i en Toni Morral, alcalde de Cerdanyola i Responsable de Fet Nacional d’ICV.

Des d’ICV varem traslladar a la Mònica Sabata i el Xavier Altadill, portaveus de la Plataforma la necessitat de treballar de manera unitària en la defensa de l’Estatut aprovat per el poble de Catalunya i en l’assoliment d’un acord de finançament just per Catalunya.

Aquesta unitat ha d’abraçar la societat civil, els sindicats i les forcés polítiques del país i no només ha de ser-hi davant una possible situació desfavorable, sinó treballant amb generositat per assolir una posició comuna i sobretot una interpretació comuna de totes les situacions que es produeixin. Els ciutadans i ciutadanes no entendrien que qualsevol acord generés quatre interpretacions diferents i quatre respostes diferents. Farem salat si no som capaços de construir aquesta unitat i fermesa que des d’ICV reclamem.

Toxo

Vint i vuit vots de diferència faran que el sindicat, el meu sindicat, CCOO, giri cap a l’esquerra i sigui més a prop d’una visió organitzativa i de l’estat més federal, sent més fidel al seu esperit fundacional. Aquest són els vots que han permès a Ignacio Fernàndez Toxo arrabassar la secretaria general a José María Fidalgo.

Aquells que vivim a l’esquerra de “l’esquerra” no estem massa acostumats a aconseguir victòries tant transcendents o si més no totals. Ha estat sens dubte un resultat ajustat, que caldrà gestionar en paraules del propi Toxo amb mà esquerra i integrar totes les sensibilitats en una executiva partida per la meitat.

Però aquest resultat té sens dubte una gran virtut. Ha suposat el final anticipat de l’era Fidalgo, el pitjor secretari general que ha tingut mai CCOO, i que Marcelino Camacho històric fundador del sindicat, el definia amb aquestes paraules en una recent entrevista a Público: “Fidalgo no es de izquierdas”. Entre aquests vots de suport a Toxo hi ha gent amb qui he compartit moltes lluites, que també votaven per mi, i que m’han omplert d’orgull de format part de CONC.

Avui vivim una situació de crisi econòmica molt greu, on els treballadors i treballadores necessiten un sindicat que parli clar, que s’oposi a qualsevol retallada dels drets social i que tingui present quins interessos representa, però alhora que visqui en el segle XXI, i sigui conscient que les solucions no passen per criminalitzar els i les immigrants o apostar per l’energia nuclear.

Avui els i les treballadores tenen algú que estic segur que els sabrà representar. El nou secretari general de CCOO, Toxo.

Solidaritat amb el Sàhara Ocupat

Ahir dimecres 10 de desembre vaig assistir a una concentració davant el consolat del Marroc a Barcelona per expressar la nostre repulsa per l’assassinat de dos estudiants sahrauís que es manifestaven pacíficament per exigir la llibertat del seu poble.

En la mateixa data queprecisament que es commemorava el 60è aniversari de la Declaració del Drets Humans, fets com aquests ens demostren la necessitat de seguir perseverant per assolir aquests objectius. El mateix dia que el govern Espanyol feia bandera de la seva aposta per el compliment tant a casa nostra com a nivell internacional, acompanyàvem a la comunitat sahrauí en el seu acte de rebuig i proposta, davant un consultat d’un govern "amic".

El poble sahrauí viu una situació pràcticament límit després més de 30 anys a l’exili. El futur d’aquest poble passa per fer emergir públicament les constants violacions dels drets humans que es produeixen en els territoris ocupats on la pobles sahrauí viu una constant repressió per les forces policials marroquines i una exclusió social brutal que l’evoca a situacions d’extrema pobresa.

Davant d’aquesta situació, i amb més pressió de l’opinió pública podrem potser intentar canviar les relacions que mantenen el Govern democràtics europeus, que s’omplen la boca parlant de drets humans, i pressioni de veritat a les autoritats marroquines, compleixin els acords internacionals de Nacions Unides i avancem d’una vegada per totes de manera decidida cap a la llibertat del poble sahrauí.