¿Por qué no te callas?

Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses…República!

En tren a Vic? Impossible

Ahir a la nit vaig ser a Vic per presentar els documents de la IX Assemblea Nacional d’ICV. Més que parlar de l’Assemblea, volia fer referència a la situació del transport públic a Vic, i especialment entre Vic i Barcelona.

Vic és una ciutat d'aproximadament 40.000 habitants, capital de la comarca de l’Osona, i juntament amb Manresa el que podríem anomenar la capital de la Catalunya Central. Entre d’altres equipaments té un centre universitari, la Universitat de Vic, una institució que d’altres capitals de Vegueria no tenen, com per exemple Tortosa.

Doncs bé, el darrer tren de Vic a Barcelona surt a les 21.10 hores. Per tant a algú que no té ni cotxe ni carnet, com és meu cas, més tard de les 21.00h no hi pots fer res a Vic, si és que no t’hi vols quedar a dormir.

És només un exemple, però segur que en podríem trobar molt més de com s’ha construït la mobilitat en aquest país al llarg de molts anys. Terres de l’Ebre o Alt Pirineu en són també dos casos que clamen al cel.

Davant aquest exemples no es poden entendre plantejaments de noves infraestructures que no passin per impulsar una veritable xarxa de trens de Rodalies i Regionals que doni resposta a la diversitat territorial del país.

www.contralacrisi.cat

Després de mesos sense escriure penso que ha arribat el moment de tornar a reprendre l’activitat blocaire.

Suposo que desprès d’un cap de setmana molt intens, ara que comença una nova etapa és el moment dels bons propòsits, i un d’aquests ha estat tornar a publicar quatre ratlles explicant a què es dedica el responsable de Moviments Socials d’ICV.

Avui començo amb la recomanació de la web de la Campanya que ICV presentarà demà i alguns i algunes de vosaltres potser ja heu vist en estacions de transport públic. Crec que aquesta campanya és un anunci de l’activitat que marcarà l’agenda política de l’organització en els propers mesos.

ICV ha de fer visible que és una força útil per els treballadors i treballadores que ja estan patint les conseqüències de la crisi econòmica. Seran mesos de carrer i nosaltres haurem d’estar al costat, com ja hem començat a fer, d’aquells a qui volem defensar davant els interessos del poderosos.

Que torna el llop

Genial, brillant...avui hem vist una nova jugada electoral que marcarà un abans i un després en el funcionament d’unes eleccions.

Aquests dies a l’opinió pública s’ha instal·lat el que fa dies el sentit comú ens feia pensar. Aquest PP no guanya, aquesta dreta rància i conservadora i el seu líder Mariano Rajoy són ja oposició.

Però es clar, quan t’has gastat una milionada intentant polaritzar la campanya entre PP i PSC-PSOE, és una mala passada i a Nicaragua deuen pensar que això no pot ser.

Problema, la llei electoral no permet publicar enquestes des de cinc dies abans de les eleccions. Però aquesta gent que és molt “llesta” i se les empesca totes, fan una trucada a un diari amic, que edita mitjans de comunicació a Andorra i ja tenim el problema arreglat.

Publiquen una enquesta, que oh sorpresa diu que el PP i el PSOE tornen a estar empatats. Com canvia tot d’un dia per l’altra, algú es podria preguntar. Els culpables els partits petits, com ICV-EUiA que pugen una mica.

Un enquesta a tota Espanya de 600 electors, que no té la rigorositat mínima però permet tornar a col·locar el discurs de la tornada del llop, del PP. I a sobre el discurs públic que fan es de servei als ciutadans i ciutadanes. Potser una enquesta amb més ciutadans i ciutadanes ho podria ser, i no tenir com objectiu espantar a la gent.

Em jugo un pèsol, com diria Puyal que són capaços de col·locar una enquesta abans de demà dient que guanya el PP.

Nosaltres a la nostra, reclamem el vot de la il·lusió, el vot per en Joan Herrera, el vot d’ICV-EUiA.

S’ha acabat el vot de la por, votem amb il•lusió

El debat d’ahir es va servir per confirmar una cosa que des d’ICV-EUiA ja fa dies que diem. Ja tenim líder de la oposició, Mariano Rajoy. La dreta conservadora, racista i espanyolista ha estat derrotada.

Ara el que hem de decidir és quina serà la majoria que sorgirà de les eleccions del 9 de març. Aquí seguim tenint dos opcions, Duran o Herrera. I es que ja fa dies que expliquem els actes que fem arreu del territori que aquestes eleccions van realment de si ve Herrera o torna Duran.

Zapatero va ser el clar guanyador del debat, i amb un PP en fora de joc, ara cal que la gent voti sense por, i voti amb il·lusió. Cal que la gent voti el que pensa, el que sent, el que és. Cal que la gent d’esquerres, ecologista i feminista aposti per l’esquerra transformadora que no ha perdut les ganes de canviar la vida de la gent.

La gent jove que guanya menys de mil euros, la gent gran que cobra pensions de misèria, la gent que vol lluitar contra el canvi climàtic, o les dones que volen una nova llei de l’avortament només tenen una garantia per millorar les seves vides, l’esquerra que no ens falla, ICV-EUiA, Joan Herrera.

DOS DIES DE CAMPANYA A LA UNIVERSITAT

Dimecres i dijous d’aquesta setmana he participat en els actes organitzats per Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove a la UB i la UPF.

La veritats és que la resposta dels i les estudiants ha estat genial. Els dos dies hem tingut les sales plenes de gom a gom (hem diuen que fins i tot més que Puigcercós a la UPF). Més enllà de l’assistència, les dues xerrades ens han permès parlar dels problemes reals de la gent jove, tota una novetat en aquesta campanya i fent-ho des dels punts de vista de la gent jove, no com espectadors i clients dels partits majoritaris.

Aquests actes sempre són un gran indicador de com va la campanya, i un cop superat l’equador de la mateixa, veient la resposta de la gent estic segur que el Joan Herrera assolirà un resultat excel·lent el proper 9 de març

Com sempre en cada campanya d’ICV-EUiA anem a més i estic segur que la darrera setmana ens permetrà augmentar encara més la nostra força, que serà la millor garantia per determinar majories d’esquerres com ja va passar en les eleccions autonòmiques de l’any 2006.

I la pobresa?

Ahir era dia de debat...debat a dos només. Més enllà de qui va guanyar el debat, que està clar que Zapatero, a mi em van sorgir tot un seguit de mals de panxa.

Primer perquè el debat es va convertir en concurs, rollo 50X15, a veure qui ha fotut més immigrants fora d’Espanya, i després per un conjunt de temes oblidats en el transcurs del “diàleg”, que em feien pensar si realment havien passat en aquests quatre anys, o jo havia viscut una realitat paral·lela. Rodalies? AVE? Us sona?

Però a mi em va cridar més l’atenció que cap dels dos va parlar de Pobresa. A Rajoy ja sabem que els pobres, els gays i lesbianes i la gent jove entre d’altres el molesten, que sobren vaja... Però Zapatero i el PSOE els amaguen.

Sí, Espanya creix més que la mitja de la UE, però en aquest estat hi ha pobresa, i molta. Un exemple, ell 24% dels menors de 18 anys tenen el risc de patir pobresa, segons l'informe sobre protecció social presentat ahir per la Comissió Europea. El percentatge espanyol és cinc punts superior a la mitjana de la Unió Europea (UE) i només és superat per Itàlia (25%), Hongria (25%), Lituània (25%) i Letònia (26%), tot i que no hi ha dades sobre Romania. Ho publiquen avui els mitjans de comunicació entre d’altres el Periòdico.

Ahir es van veure dues visions complementaries de l’economia, i en cap cas aquesta estava al servei de la gent. La pregunta d’aquestes eleccions pot ser ¿Rajoy o Zapatero? Però la resposta real és si ve Herrera (ICV-EUiA) o torna Duran (CIU), i en el fons, d’això dependrà de que entre d’altres coses es parli de pobresa i de pobresa ZERO.