David Cid Colomer

Treball 179

2009-03-05T11:50:00.002Z

Ja està disponible el Treball número 179 en versió digital.

En aquest número hi trobareu entre d’altres un especial d’homenatge a l’Antoni Farrés, un article sobre el FSM, una entrevista a l’Albert Solé, autor del documental Bucarest, recentment premiat amb un Goya, i les propostes d’ICV fer front a la crisi econòmica.

Recordeu que el Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 179

Treball 178

2009-02-05T13:16:00.002Z

Ja està disponible el Treball número 178 en versió digital. Aquest ha estat el primer número en el que ha començat a treballar el nou consell de redacció. Com veureu ja hem introduït algunes seccions noves, com per exemple la de Cultura o hem donat més protagonisme a la secció de món local, ja que ICV és un partir eminentment municipalista.

El nostre comprimís és mantenir la regularitat de manera mensual, així a principi de cada més el Treball ja podrà ser consultat a la pàgina web d’ICV i posteriorment tots els adherits i les adherides, i els amics i amigues, el rebran al seu domicili.

El Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 178

Trobada amb Presidents d’Amèrica Llatina

2009-02-01T13:28:00.004Z

El passat dijous 29 de gener, varem tenir la sort d’assistir a la trobada amb 5 president d’Amèrica de Llatina. Nosaltres i 8000 persones més.

Sota el títol “Amèrica Latina, Eo Desafio de la Crise Internacional, la CUT (el principal sindicat de treballadors de Brasil), IBase i el Istituto Paulo Freire convocaven als participants del FSM a un acte amb els 5 presidents d’Amèrica Llatina presents al Fòrum: Evo Morales, Rafael Correa, Fernando Lugo, Hugo Chàvez i Lula.

L’acte va estar moderat per d’omnipresent membre del Comitè Internacional del FSM Candido Grybowski director d’Ibase. Varen precedir als presidents, una representant africana de la confederació internacional de treballadors i treballadores, Blanca Chancoso líder indígena, i una representant de les dones de l’Amazonia.

Quan els president van arribar a l’escenari l’ambient era elèctric en un auditori format majoritàriament per militants del PT . Els discursos dels 5 presidents van girar al voltant de 4 idees centrals:

En primer lloc el fracàs de la doctrina neoliberal que durant molts anys ha provocat greus desigualtats a Amèrica Llatina, i que en actualitat està en crisi. Reivindicant la tasca dels seus governs van afirmar que és possible construir una alternativa, i la necessitat de treballar perquè aquesta crisi no la paguin els treballadors i treballadores i les classes populars.

En segon lloc de la necessitat de l’articulació i integració llatinoamericana, que permeti al Sud tenir un paper per construir una nova governança mundial i alhora garantir la seva independència del Nord.

En tercer lloc la necessitat que els moviments socials, d’on molts d’ells han sorgit fins arribar a presidents segueixin empenyent les transformacions impulsades per el governs d’esquerres a Amèrica Llatina, davant les pressions del neoliberalisme.

Finalment el medi ambient va aparèixer amb força als discursos dels presidents. Van parlar de la necessitat de construir projectes que respectin el medi ambient, tot i les necessitats de desenvolupament dels seus països. Aquí Rafael Correa, va llançar una idea interessant. El Nord ha esgotat el seus recursos naturals, fins assolir un nivell de vida basat en l’explotació social i ambiental del Sud. Equador està disposat a renunciar a part dels seus recursos naturals per preservar l’Amazonia, veritable pulmó verd del món i guardiana de la biodiversitat del planeta, si el Nord és capaç de compensar aquest compromís.

Per acabar marxo de Brasil amb certa enveja del moment que viu l’esquerra a Amèrica Llatina, amb una hegemonia cultural, social i política que dista molt d’una Europa conservadora i rància on som testimonials. Torno però amb les piles carregades i veient el canvi que està fent Amèrica Llatina amb la seguretat de que tot és possible, fins i tot un altre món.

Fòrum Social Mundial, 30 de gener

2009-01-31T04:35:00.003Z

Si ahir va ser un dia de mítings avui ha estat un dia de xerrades. Tinc pendent una entrada sobre el paper de la política en el FSM i l’acte dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina, celebrat ahir a l’Hangar (centre de convencions de l’Amazonia).

Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.

Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.

Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?

Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.

Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.

Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.

Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.

Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.

Fòrum Social Mundial, els Drets Humans a la Ciutat

2009-01-29T17:29:00.004Z

Aquest matí hem estat a la carpa temàtica “Reforma Urbana”. Hem assistit a un debat on el tema central el dret a l’accés a l’habitatge, vinculat als drets humans a la ciutat.

En la xerrada hi ha intervingut una representant de la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, de la qual la seva comissió d’inclusió social té la seva secretaria tècnica a Barcelona , a la regidoria d’en Ricard Gomà, a acció social i ciutadania.

Aquesta xarxa impulsa la carta de drets de la ciutat, i especialment els drets humans. Avui el debat central al voltant del dret a l’habitage ha sorgit diferents propostes en matèria d’accés a l’habitatge que estan recollides en la llei del dret a l’habitatge impulsada per ICV. El FSM sempre ha estat per a l’esquerra transformadora un font programàtica clau per al seu rellançament i la construcció d’alternativa.

Ara acabem de coincidir amb el Pedro Arrojo, de la Fundación Nueva Cultura del Agua i marxem cap a la seva xerrada.

Fòrum Social Mundia, 29 de gener

2009-01-29T11:12:00.002Z

Ahir la nit es va allargar una mica. Era la nit del sopar d’entitats i participants catalans al FSM. Hi vam assistir més de 100 persones, sempre segons el comptes de l’Arcadi Oliveres, que any rere any confecciona una llista oficiosa de tots els catalans i catalanes que som al Fòrum Social Mundial.

Un dels elements que crida l’atenció de la “delegació catalana” és la seva diversitat. M’agradaria destacar també que l’ùnic secretari general de partits de l’Estat que està al Fòrum és en Joan Herrera.

Aquest matí, de fet ara som a punt de marxar cal al territori del Fòrum entrarem de ple en els tallers i seminaris del Fòrum Social Mundial. El programa agrupat en vuit eixos, desborda de la quantitat d’activitats programades.

Abans de sortir tres reflexions o idees per començar el dia. En primer lloc m’agradaria destacar la participació i col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació,i del Govern de la Generalitat en el Fòrum Social Mundial. Crec que és un encert enfortir a escala global aquests actors que reclamen per construir un altre món possible.

En segon lloc, se celebrarà la trobada dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina (Lula, Evo, Chàvez, Correa i Lugo) amb més de 8000 participants en el FSM. Mirarem de ser-hi, ja que sens dubte serà un dels momentes que ens permetrà extreure les claus d’aquest Fòrum.

Finaltment acabo amb unes paraules de Candido Grzybowski, director de l’Institut Brasiler Ibase i fundador del FSM. Aquest cap de setmana se celebrarà el Fòrum Econòmic de Davos, segons paraules publicades al diari Público de Bèlem: “Davos és el Fòrum és el cementiri dels desesperats.

Tindrem ocasió de debatre amb Candido, demà a l’activitat d’Euralat en la que intervindrà en Joan Herrera.

Marxem cap al Fòrum...

Fòrum Social Mundial, 28 de gener

2009-01-28T21:22:00.002Z

Avui 28 de gener hem trepitjar per primera vegada el territori del Fòrum Social Mundial a la ciutat de Bèlem. El Fòrum es celebra a dos immensos recintes de la Universitat Federal Rural de la Amazònia i la Universitat Federal de Parà situades a la desembocadura de la Amazones.

Avui ha estat el dia de l’Amazonia dins de la programació del FSM, però també el dia d’arrencada del Fòrum després de la multitudinària manifestació d’ahir a la tarda, segons diuen les agències amb més de 70.000 persones.

Dins del territori del Fòrum, estructurat en diferents espais temàtics (dels pobles indígenes, de sobirania alimentària ...) destaca un immens campament de la joventut, que segur que al llarg d’aquests dies encara estarà més ple de joves d'arreu d'amèrica llatina i d'arreu del món, que han arribat a la capital de l'estat de Parà per assistir als debats i seminaris que s'estructuran al voltant de vuit eixos.

Avui també ha arrencat el Fòrum Mundial de Parlamentaris, que constitueix un espai de trobada propi de diputats i diputades de l’esquerra, si bé no té la rellevància que té el Fòrum d’Autoritats Locals, en que hi participa en Màrius Garcia, vicepresident de la Diputació de Barcelona i responsable de Política Municipal d'ICV i el Manel Martínez,i del que en parlaré al llarg d’aquests dies.

Aquesta situació del Fòrum de Parlamentaris em porta a compartit amb vosaltres, al meu entendre, una de les claus de futur del Fòrum Social Mundial. Davant la actual situació de crisi econòmica i de la necessitat de fer emergir amb més força les contradiccions del capitalisme, quin paper jugarà el propi Fòrum? i quina relació mantindrà amb l’esquerra política?

Avui hem coincidit amb Juan Carlos Mondero, professor de la Universitat Complutense, i ens feia veure la necessitat que el Fòrum sigui un actor global davant el neoliberalisme. Per fer-ho haurà de mantenir la seva independència, però sense viure d’esquenes a l’esquerra política. Això és especialment visible a Amèrica Llatina, on existeixen diferents governs nítidament d'esquerres i en el cas de Brasil amb el paper que ha jugat i juga el propi PT en el FSM.

Avui el FSM és l’estratègia per la que ha d’apostar l’esquerra social i política en la batalla ideològica davant el capitalisme, però els governs d’esquerres formen part de la tàctica. Avançant des del possible cap al programa de màxims del FSM, però aconseguint petites victòries en la nostra pràctica diària. Comparteixo plenament aquesta reflexió.

Ara marxarem cap a la trobada amb les entitats catalanes. Abans d’anar a dormir faré la darrera entrada d’avui i us comento com anat.

Fòrum Social Mundial

2009-01-26T22:17:00.004Z

Demà 27 de gener comença el Fòrum Social Mundial. El Fòrum és la trobada anual de tot el moviment mundial que aposta per una altra globalització. Com en cada edició des d'ICV hi serem per interncanviar debats i propostes amb tota aquella gent que vol construir una alternativa a l’actual sistema ecònomic que avui viu una de les seves pitjors crisis.

Us convido a seguir l’actualitat del Fòrum i les activitats i els debats en què participarem a través d’aquest bloc, i a través del meu Facebook, i del bloc d'en Joan Herrera, secretari general d'ICV

Una altre món és possible!

No més armes per l'Estat d'Israel

2009-01-20T17:29:00.007Z

La darrera setmana, el diputat al Congrés d’ICV va registrar una proposta, en forma de proposició no de llei, demanat al Govern de l’Estat Espanyol que deixi d’autoritzar les exportacions d’armes i material de doble ús a l’Estat d’Israel.

En els últims dos anys les exportacions espanyoles de material militar no han disminuït, sinó que s’han quadruplicat. S’ha passat d’un total de 488.690€, e 2005, fins a 2.366.820€, el 2007.

El Govern ha incomplert el Codi de Conducta de la venda d’armes que va adoptar la Unió Europea l’any 1998 i que és d’obligat compliment per a tots els estats membres. Aquest Codi de conducta preveu que les empreses que pretenen exportar armes a Israel han de sol·licitar prèviament una autorització al Govern, qui pot acceptar-les o denegar-les. Un dels criteris que ha de seguir el Govern, segons el Codi de Conducta, és que no es pot autoritzar exportacions a països que no respectin els drets humans o en els quals hagi tensions o conflictes armats.

És evident després del que ha succeït aquest darrers dies amb l’atac militar de l’Estat d’Israel sobre Gaza no és el millor moment per seguir exportant armes espanyoles a aquest país.

Per donar força a la proposta d’ICV en Joan Herrera està impulsant una campanya de suports a través d’una Cause del Facebook. En quatre dies ja som més de 300 persones que hi donem suport. Ajuda’ns a arribar a les 1000 persones que no volen més armes per l’Estat d’Israel.

Busca la cause al Facebook!!!

No estaba muerto...estaba de parranda

2009-01-17T18:02:00.003Z

El darrer dijous 15 vaig tenir la sort d’assistir a la inauguració de la catorzena edició del Festival de Música Barna Sants. El primer concert va anar a càrrec de Rafa Pons, tot un descobriment per a mi i una realitat per a molta gent que omplia el Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb la seva actuació va donar el tret de sortida a una boníssima programació musical que s’estendrà fins el proper 22 de març per arreu del país.

M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.

Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...

Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:

Palestina!

Aturem la massacre de Gaza, Boicot a Israel

2009-01-07T09:03:00.002Z

Manifestació de suport al Poble Palestí
Dissabte 10 de gener a les 17.00h, Plaça Universitat, Barcelona
Vine al bloc d'ICV-EUiA.

Estatut i Finançament: Unitat!

2008-12-22T21:59:00.016Z

Entre els propers mesos de gener i febrer Catalunya haurà de fer front a dos fets cabdals que marcaran el futur del país en els propers anys.

En primer lloc l’acord de finançament que Catalunya ha de pactar amb l’Estat, un acord que ja arriba massa tard, i on el govern del PSOE ha incomplert de manera reiterada els seus compromisos. En segon lloc la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

El passat divendres 19 de desembre ens varem reunir amb la Plataforma pel Dret de Decidir jo mateix i en Toni Morral, alcalde de Cerdanyola i Responsable de Fet Nacional d’ICV.

Des d’ICV varem traslladar a la Mònica Sabata i el Xavier Altadill, portaveus de la Plataforma la necessitat de treballar de manera unitària en la defensa de l’Estatut aprovat per el poble de Catalunya i en l’assoliment d’un acord de finançament just per Catalunya.

Aquesta unitat ha d’abraçar la societat civil, els sindicats i les forcés polítiques del país i no només ha de ser-hi davant una possible situació desfavorable, sinó treballant amb generositat per assolir una posició comuna i sobretot una interpretació comuna de totes les situacions que es produeixin. Els ciutadans i ciutadanes no entendrien que qualsevol acord generés quatre interpretacions diferents i quatre respostes diferents. Farem salat si no som capaços de construir aquesta unitat i fermesa que des d’ICV reclamem.

Toxo

2008-12-20T15:50:00.004Z

Vint i vuit vots de diferència faran que el sindicat, el meu sindicat, CCOO, giri cap a l’esquerra i sigui més a prop d’una visió organitzativa i de l’estat més federal, sent més fidel al seu esperit fundacional. Aquest són els vots que han permès a Ignacio Fernàndez Toxo arrabassar la secretaria general a José María Fidalgo.

Aquells que vivim a l’esquerra de “l’esquerra” no estem massa acostumats a aconseguir victòries tant transcendents o si més no totals. Ha estat sens dubte un resultat ajustat, que caldrà gestionar en paraules del propi Toxo amb mà esquerra i integrar totes les sensibilitats en una executiva partida per la meitat.

Però aquest resultat té sens dubte una gran virtut. Ha suposat el final anticipat de l’era Fidalgo, el pitjor secretari general que ha tingut mai CCOO, i que Marcelino Camacho històric fundador del sindicat, el definia amb aquestes paraules en una recent entrevista a Público: “Fidalgo no es de izquierdas”. Entre aquests vots de suport a Toxo hi ha gent amb qui he compartit moltes lluites, que també votaven per mi, i que m’han omplert d’orgull de format part de CONC.

Avui vivim una situació de crisi econòmica molt greu, on els treballadors i treballadores necessiten un sindicat que parli clar, que s’oposi a qualsevol retallada dels drets social i que tingui present quins interessos representa, però alhora que visqui en el segle XXI, i sigui conscient que les solucions no passen per criminalitzar els i les immigrants o apostar per l’energia nuclear.

Avui els i les treballadores tenen algú que estic segur que els sabrà representar. El nou secretari general de CCOO, Toxo.

Solidaritat amb el Sàhara Ocupat

2008-12-11T16:27:00.006Z

Ahir dimecres 10 de desembre vaig assistir a una concentració davant el consolat del Marroc a Barcelona per expressar la nostre repulsa per l’assassinat de dos estudiants sahrauís que es manifestaven pacíficament per exigir la llibertat del seu poble.

En la mateixa data queprecisament que es commemorava el 60è aniversari de la Declaració del Drets Humans, fets com aquests ens demostren la necessitat de seguir perseverant per assolir aquests objectius. El mateix dia que el govern Espanyol feia bandera de la seva aposta per el compliment tant a casa nostra com a nivell internacional, acompanyàvem a la comunitat sahrauí en el seu acte de rebuig i proposta, davant un consultat d’un govern "amic".

El poble sahrauí viu una situació pràcticament límit després més de 30 anys a l’exili. El futur d’aquest poble passa per fer emergir públicament les constants violacions dels drets humans que es produeixen en els territoris ocupats on la pobles sahrauí viu una constant repressió per les forces policials marroquines i una exclusió social brutal que l’evoca a situacions d’extrema pobresa.

Davant d’aquesta situació, i amb més pressió de l’opinió pública podrem potser intentar canviar les relacions que mantenen el Govern democràtics europeus, que s’omplen la boca parlant de drets humans, i pressioni de veritat a les autoritats marroquines, compleixin els acords internacionals de Nacions Unides i avancem d’una vegada per totes de manera decidida cap a la llibertat del poble sahrauí.

NO A LA OTAN

2008-11-14T12:14:00.002Z

Els propers 3, 4 i 5 d’abril es commemora a Estrasburg el 60è aniversari de la OTAN a la seu del Parlament Europeu. Des del moviment Antiguerra i pacifista europeu es va llançar una crida internacional, des del Fòrum Social Europeu, per preparar una gran mobilització i una contracimera els mateixos dies.

Sens dubte, la OTAN és un obstacle cada vegada més gran per a la consecució de la Pau Mundial i un dels instruments que contribueix a engrandir any rere any la despesa militar.

En el marc del Fòrum Social Europeu, en l’Assemblea dels moviments socials contra la guerra, es va fer especial èmfasi, que més enllà de les accions preparatòries, es fes un esforç per viatjar cap a Estrasbrug, per construir una gran mobilització com la que va tancar el primer Fòrum Social Europeu, a Florència.

A Catalunya la convocatòria ha estat assumida per la Plataforma Aturem la Guerra que està impulsant una campanya contra la OTAN. La voluntat és reconectar amb tota aquella gent que va ser capaç de vestir un ampli i potent moviments contra la OTAN en les successives campanyes impulsades els anys vuitanta, i especialment davant del referèndum per l’entrada de l’Estat Espanyol a la OTAN.

A la propera Secretaria Política debatrem la nostra adhesió a aquesta mobilització i començarem a treballar conjuntament amb la Plataforma Aturem la Guerra per mobilitzar a la societat civil catalana per viatjar cap Estrasburg i tornar a denunciar el paper de la OTAN expressar el nostre rebuig a la Guerra d’Afganistan.

Miguel Núñez

2008-11-13T15:43:00.004Z

No puc recordar exactament quan vaig conèixer en Miguel Núnez, se segur que devia ser a ciutat alguna tarda o matí que devia anar-hi a veure algú. Jo ja havia sentit a parlar força de qui era i que representava per tots aquells i aquelles que havien i han lluitat per les llibertats democràtiques del nostre país. Tot i que segurament a ell no li agradaria que utilitzés aquestes termes era llegenda viva.

Em va sorprendre moltíssim l’efusivitat i l’efecte de la seva salutació, ja que evidentment no em coneixia de res, i que sempre mantenia amb tots aquells i aquelles amb qui compartia “causa”. Després d’aquella trobada vaig corre a llegir “la Revolución i el Deseo” per conèixer de primera mà qui era Miguel Nuñez.

Anys desprès la Janet i el Miguel, actuals coordinadors de Joves, ens van proposar a la Laia Ortiz i a mi que la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda es digués Miguel Nuñez. Això ens va permetre a uns quants adherits i adherides de Joves poder trobar-nos amb ell i discutir cap a on anava el món, sobre el capitalisme i sobre el paper de l’esquerra i els seus dirigents, a qui reclamava sempre capacitat d’autocrítica. Tenia 88 anys però estava més lúcid que molts dirigents polítics que he conegut.

No puc dir que vaig el vaig conèixer de veritat, però potser sí vaig tindre la sort de poder compartir prou estona amb ell, per saber que tot el que m’havien explicat i el que havia llegit sobre ell era cert i li feia justícia, i encara més era un bon tio, i optimista de mena.

Fins sempre Miguel, Salut!

Obama

2008-11-05T16:03:00.003Z

Avui ja hem aclarit qui és l’amo i senyor del món. Els Estats Units han votat per un canvi, que haurem de seguir de prop per veure per fins on arriba. Segurament per la majoria de gent que formem part de l’Esquerra Transformadora Obama no seria el nostre candidat ideal, i menys encara el seu programa serviria per avançar cap a la nostre voluntat de construir un altre món.

Però crec que és difícil de rebatre la idea que el món a partir d’avui pot ser millor. Principalment perquè s’acaba l’era dels neocons, governada per el pitjor president de l’era moderna dels Estats Units, i per tant del món, George Bush.

Dit això, crec que cal seguir guardant certa distància, i no entrar en la cursa per veure qui és més fan d’Obama o quin líder polític català és més semblant al nou president americà. Moltes incògnites, tant en política internacional com nacional, estaran damunt de la taula en els propers ,mesos. Un exemple és la postura d’Obama en relació a la Guerra d’Iraq, que podria ser la llum, i la postura sobre Afganistan que seria l’ombra d’aquesta història i de la política exterior americana.

El que és realment patètic a nivell català i espanyol és la cursa que alguns dirigents de dretes, començant per Artur Mas, i continuant per el PP, han llançat per veure qui celebra més la victòria d’Obama., o qui representa els "valors d'Obama a casa nostre. Si Obama parla de imposar impostos a aquelles empreses que no garanteixin cobertura sanitària als seus treballadors!!! Suposo que Mas per més que vagi a fer-se la foto a les convencions demòcrates no deu llegir gaire el programa. Ja sabem que per alguns l’únic que importa és la imatge i el teatre.

Com ja deia aquest matí a través del Facebook Obama i Artur Mas s’assemblen tant com un ou i una castanya.

En defensa de l'ocupació i la indústria

2008-11-04T11:53:00.002Z

Vine amb ICV a la manifestació en defensa de l'Ocupació i la Indústria
Dimecres 5 de novembre
18.00h
Passeig de Gràcia-Ronda Sant Pere

Escola per la Pau amb el Sàhara

2008-11-03T12:47:00.005Z

El passat divendres 31 d’octubre vaig tenir la sort d’assistir a la presentació de l’Associació Escola per la Pau amb el Sàhara, convidat per la seva presidenta, l’Anna Gómez. Aquesta nova entitat neix amb la voluntat d’oferir la possibilitat que nens sahrauís que viuen als campaments de refugiats de Tindouf, puguin cursar els seus estudis a casa nostra.

Per ICV és sempre un motiu de satisfacció tot allò que serveixi per enfortir la solidaritat amb la causa del poble sahrauí i a mantenir viva l’esperança d’un futur millor per aquella gent que viu als campaments de refugiats.

Des d’ICV mantenim un triple compromís amb el poble sahrauí:

1.Seguim defensant que tota sortida política al conflicte ha de passar per el respecte al Dret a l’Autodeterminació del Poble Sahrauí, recollit en les resolucions de Nacions Unides

2.Mantenir i enfortir la cooperació amb els campaments de refugiats de Tindouf. Gràcies a la tasca del grup parlamentari es va mantenir el Sàhara com a país prioritari en pla Director de Cooperació.

3.Denunciar les continues vulneracions dels drets humans per part del Govern del Marroc en els territoris ocupats del Sàhara Occidental

En definitiva per convicció política, tradició històrica, i per la implicació dels adherits i adherides d'ICV, avui la lluita per la llibertat del poble sahrauí continua sent un dels deures de la nostra activitat política

¿Por qué no te callas?

2008-10-31T11:33:00.001Z

Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses…República!

En tren a Vic? Impossible

2008-10-30T16:42:00.008Z

Ahir a la nit vaig ser a Vic per presentar els documents de la IX Assemblea Nacional d’ICV. Més que parlar de l’Assemblea, volia fer referència a la situació del transport públic a Vic, i especialment entre Vic i Barcelona.

Vic és una ciutat d'aproximadament 40.000 habitants, capital de la comarca de l’Osona, i juntament amb Manresa el que podríem anomenar la capital de la Catalunya Central. Entre d’altres equipaments té un centre universitari, la Universitat de Vic, una institució que d’altres capitals de Vegueria no tenen, com per exemple Tortosa.

Doncs bé, el darrer tren de Vic a Barcelona surt a les 21.10 hores. Per tant a algú que no té ni cotxe ni carnet, com és meu cas, més tard de les 21.00h no hi pots fer res a Vic, si és que no t’hi vols quedar a dormir.

És només un exemple, però segur que en podríem trobar molt més de com s’ha construït la mobilitat en aquest país al llarg de molts anys. Terres de l’Ebre o Alt Pirineu en són també dos casos que clamen al cel.

Davant aquest exemples no es poden entendre plantejaments de noves infraestructures que no passin per impulsar una veritable xarxa de trens de Rodalies i Regionals que doni resposta a la diversitat territorial del país.

www.contralacrisi.cat

2008-10-29T11:37:00.005Z

Després de mesos sense escriure penso que ha arribat el moment de tornar a reprendre l’activitat blocaire.

Suposo que desprès d’un cap de setmana molt intens, ara que comença una nova etapa és el moment dels bons propòsits, i un d’aquests ha estat tornar a publicar quatre ratlles explicant a què es dedica el responsable de Moviments Socials d’ICV.

Avui començo amb la recomanació de la web de la Campanya que ICV presentarà demà i alguns i algunes de vosaltres potser ja heu vist en estacions de transport públic. Crec que aquesta campanya és un anunci de l’activitat que marcarà l’agenda política de l’organització en els propers mesos.

ICV ha de fer visible que és una força útil per els treballadors i treballadores que ja estan patint les conseqüències de la crisi econòmica. Seran mesos de carrer i nosaltres haurem d’estar al costat, com ja hem començat a fer, d’aquells a qui volem defensar davant els interessos del poderosos.

Que torna el llop

2008-03-06T11:22:00.002Z

Genial, brillant...avui hem vist una nova jugada electoral que marcarà un abans i un després en el funcionament d’unes eleccions.

Aquests dies a l’opinió pública s’ha instal·lat el que fa dies el sentit comú ens feia pensar. Aquest PP no guanya, aquesta dreta rància i conservadora i el seu líder Mariano Rajoy són ja oposició.

Però es clar, quan t’has gastat una milionada intentant polaritzar la campanya entre PP i PSC-PSOE, és una mala passada i a Nicaragua deuen pensar que això no pot ser.

Problema, la llei electoral no permet publicar enquestes des de cinc dies abans de les eleccions. Però aquesta gent que és molt “llesta” i se les empesca totes, fan una trucada a un diari amic, que edita mitjans de comunicació a Andorra i ja tenim el problema arreglat.

Publiquen una enquesta, que oh sorpresa diu que el PP i el PSOE tornen a estar empatats. Com canvia tot d’un dia per l’altra, algú es podria preguntar. Els culpables els partits petits, com ICV-EUiA que pugen una mica.

Un enquesta a tota Espanya de 600 electors, que no té la rigorositat mínima però permet tornar a col·locar el discurs de la tornada del llop, del PP. I a sobre el discurs públic que fan es de servei als ciutadans i ciutadanes. Potser una enquesta amb més ciutadans i ciutadanes ho podria ser, i no tenir com objectiu espantar a la gent.

Em jugo un pèsol, com diria Puyal que són capaços de col·locar una enquesta abans de demà dient que guanya el PP.

Nosaltres a la nostra, reclamem el vot de la il·lusió, el vot per en Joan Herrera, el vot d’ICV-EUiA.

S’ha acabat el vot de la por, votem amb il•lusió

2008-03-04T10:12:00.002Z

El debat d’ahir es va servir per confirmar una cosa que des d’ICV-EUiA ja fa dies que diem. Ja tenim líder de la oposició, Mariano Rajoy. La dreta conservadora, racista i espanyolista ha estat derrotada.

Ara el que hem de decidir és quina serà la majoria que sorgirà de les eleccions del 9 de març. Aquí seguim tenint dos opcions, Duran o Herrera. I es que ja fa dies que expliquem els actes que fem arreu del territori que aquestes eleccions van realment de si ve Herrera o torna Duran.

Zapatero va ser el clar guanyador del debat, i amb un PP en fora de joc, ara cal que la gent voti sense por, i voti amb il·lusió. Cal que la gent voti el que pensa, el que sent, el que és. Cal que la gent d’esquerres, ecologista i feminista aposti per l’esquerra transformadora que no ha perdut les ganes de canviar la vida de la gent.

La gent jove que guanya menys de mil euros, la gent gran que cobra pensions de misèria, la gent que vol lluitar contra el canvi climàtic, o les dones que volen una nova llei de l’avortament només tenen una garantia per millorar les seves vides, l’esquerra que no ens falla, ICV-EUiA, Joan Herrera.

DOS DIES DE CAMPANYA A LA UNIVERSITAT

2008-02-29T15:43:00.003Z

Dimecres i dijous d’aquesta setmana he participat en els actes organitzats per Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove a la UB i la UPF.

La veritats és que la resposta dels i les estudiants ha estat genial. Els dos dies hem tingut les sales plenes de gom a gom (hem diuen que fins i tot més que Puigcercós a la UPF). Més enllà de l’assistència, les dues xerrades ens han permès parlar dels problemes reals de la gent jove, tota una novetat en aquesta campanya i fent-ho des dels punts de vista de la gent jove, no com espectadors i clients dels partits majoritaris.

Aquests actes sempre són un gran indicador de com va la campanya, i un cop superat l’equador de la mateixa, veient la resposta de la gent estic segur que el Joan Herrera assolirà un resultat excel·lent el proper 9 de març

Com sempre en cada campanya d’ICV-EUiA anem a més i estic segur que la darrera setmana ens permetrà augmentar encara més la nostra força, que serà la millor garantia per determinar majories d’esquerres com ja va passar en les eleccions autonòmiques de l’any 2006.

I la pobresa?

2008-02-26T12:05:00.005Z

Ahir era dia de debat...debat a dos només. Més enllà de qui va guanyar el debat, que està clar que Zapatero, a mi em van sorgir tot un seguit de mals de panxa.

Primer perquè el debat es va convertir en concurs, rollo 50X15, a veure qui ha fotut més immigrants fora d’Espanya, i després per un conjunt de temes oblidats en el transcurs del “diàleg”, que em feien pensar si realment havien passat en aquests quatre anys, o jo havia viscut una realitat paral·lela. Rodalies? AVE? Us sona?

Però a mi em va cridar més l’atenció que cap dels dos va parlar de Pobresa. A Rajoy ja sabem que els pobres, els gays i lesbianes i la gent jove entre d’altres el molesten, que sobren vaja... Però Zapatero i el PSOE els amaguen.

Sí, Espanya creix més que la mitja de la UE, però en aquest estat hi ha pobresa, i molta. Un exemple, ell 24% dels menors de 18 anys tenen el risc de patir pobresa, segons l'informe sobre protecció social presentat ahir per la Comissió Europea. El percentatge espanyol és cinc punts superior a la mitjana de la Unió Europea (UE) i només és superat per Itàlia (25%), Hongria (25%), Lituània (25%) i Letònia (26%), tot i que no hi ha dades sobre Romania. Ho publiquen avui els mitjans de comunicació entre d’altres el Periòdico.

Ahir es van veure dues visions complementaries de l’economia, i en cap cas aquesta estava al servei de la gent. La pregunta d’aquestes eleccions pot ser ¿Rajoy o Zapatero? Però la resposta real és si ve Herrera (ICV-EUiA) o torna Duran (CIU), i en el fons, d’això dependrà de que entre d’altres coses es parli de pobresa i de pobresa ZERO.

Volem la força de la gent Jove

2008-02-25T11:20:00.003Z

El passat dissabte 23 de febrer Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove varem organitzar el que ha estat l’acte jove d’ICV-EUiA

En la trobada amb la gent jove de la coalició, que va tenir lloc en el Sweet, amb més de 200 joves, Joan Herrera va exposar el conjunt de propostes adreçades al jovent, que es podrien resumir amb l’objectiu que els i les joves puguin marxar de casa abans dels 23 anys, que és la mitjana de la UE, i no haver d’esperar fins els 30-32 anys com fins ara.

Alhora l’acte va servir per deixar una cosa ben clara, només ICV-EUiA pot defensar els interessos de la gent jove. En primer lloc perquè sabem quina és la seva realitat, les dificultats per trobar un habitatge digne i a preu assequible o les dificultats que tenen per arribar a final de més... Els seus somnis, d’un treball digne i estable, amb un sou de veritat, són també els nostres somnis.

Volem canviar la vida de la gent i especialment de la gent jove, que ha vist com suposat bon cicle econòmic no tenia efectes reals sobre les seves vides. Volem tornar l’esperança a la gent jove, que torni a creure en la política, perquè és un instrument per millorar la seva vida.

Per fer-ho, tal com reclamàvem en l’acte necessitem la seva força, el seu vot. Només amb la seva força podrem aconseguir que els interessos de la gent jove formin part realment de l’agenda política.

Vota Laic

2008-02-22T10:40:00.004Z

Avui us faig arribar un vídeo que ha presentat el Moviment Laic i Progressista. No fan falta més paraules, vota contra el Concordat, vota contra el nou acord de finançament de la jerarquia eclesiàstica (144 milions d’euros).

Només una petita reflexió, els acords que han permès consolidar els privilegis de l’Església Catòlica, es deuen a que el PSOE ha cedit a les pressions de la jerarquia eclesiàstica, per compensar els avenços amb drets i llibertats pactats amb l’esquerra transformadora

En definitiva,

Vota Laic

Febrer...Arriben les rebaixes

2008-02-19T11:55:00.004Z

Ja fa dies que sentim que estem davant d’un canvi de cicle econòmic, i que la Economia de l’Estat Espanyol i Europea pot passar per dificultats. Des de Joves d’Esquerra Verda ja fa gairebé un mes que estem impulsant la Campanya “El Curro Està Fotut”, que té com objectiu denunciar les condicions de treball de la gent, especialment de la gent jove.

Alhora al llarg dels actes i contactes informatius denunciem que si hi ha un possible situació de crisi econòmica no la poden pagar sempre els mateixos, i menys els que els darrers anys han vist com els seus sous perdien poder adquisitiu

El nostre discurs és políticament incorrecte, i va a contracorrent. No són pocs els que intentaran aprofitar una situació de convulsions econòmiques per començar les rebaixes. La primer mostra de les velles receptes dels que manen de veritat, va ser la visita que el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet.

Les seves propostes per incentivar la creació de llocs de treball, és augmentar les incentius dels treballadors i treballadores per accedir a noves feines. Com? Millorant la qualitat, estabilitat i els salaris? No!!!

Les receptes són les de sempre, les rebaixes. Disminuir la tributació de les rendes del treball, disminuir els subsidis d’atur, i augmentar... ¿els sous? No, l’edat de Jubilació. I per la gent jove què? Augmentar la “flexibilitat” amb més contractes temporals.

Els poderosos sempre volen que paguin els mateixos, els treballadors i treballadores, la gent jove i les dones.

Partit Regionalista

2008-02-15T16:49:00.002Z

Ja fa dies que la gent de CIU fa bullir l’olla amb la idea que el Govern d’Esquerres a Catalunya caurà si ells són decisius a Madrid, i el PSOE necessita dels seus vots. La darrera declaració la feia ahir Pere Macias, número 2 de CIU per Barcelona, quan declarava "Si CiU és decisiva, el tripartit caurà".

No està malament per un partit que es diu a si mateix nacionalista, que faci servir les eleccions Espanyoles per canviar el govern escollit a Catalunya. Si fos al revés ens estaríem sentint de tot, i els opinadors amics de Mas, Puig i companyia ja haurien sortit a la palestra clamant per les llibertats nacionals de Catalunya.

Però, ara no passa res. Perquè per alguns, que porten tot el dia Catalunya a la boca, el país va després del poder. I si per fer-ho, cal treure’ns la careta i ser el que som, un Partit Regionalista, a cal “Conver” no passar res. No sigui que Duran (que desitjo es recuperi aviat) “pilli” ministeri i Mas es quedi a l’oposició. On són ara els cadells de la JNC que tenen l’estelada al logo.

Tot això passa perquè el PSOE, un dia tanca la porta a CIU, i el dia següent li pica l’ullet. A la dreta més val no donar-li corda no sigui que al final acabis amb un pam de nas i a l’oposició. Algú que es digui d’esquerres entén que el PSC sigui equidistant entre CIU i ICV-EUiA?

Educació

2008-02-12T08:47:00.000Z

El proper 14 de febrer els principals sindicats del país han convocat una vaga general contra les bases de la futura llei d’educació de Catalunya.

És cert que els sindicats han convocat el que es podria considerar una vaga preventiva. Les bases són en teoria només un punt de partida per obrir la negociació sobre la nova llei i potser la vaga arriba massa aviat.

Però, per altra banda al meu entendre la estratègia de la Conselleria ha estat totalment errònia. L’educació pública és avui un dels tres principals pilars de l’Estat del Benestar a Catalunya, i per tant és un dels aspectes més sensibles dins de la societat davant de possibles variacions de la seva situació actual.

Per tant poc temps després de la signatura del Pacte Nacional per l’Educació tot impuls de la nova llei, tal i com recollia el propi pacte, ha de passar per un ampli consens polític i social entorn de la Llei. La nova cultura dels Pactes nacionals significa canviar de manera de governar basant-nos en el diàleg i la codecisió.

Ja sigui abans o després del dia 14 cal que la Conselleria d’Educació i els sindicats treballin tots junts per tirar endavant la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei que només té sentit si es fa amb la comunitat educativa i el major consens polític.

Alhora tampoc ha ajudat alguns dels plantejaments que apareixen al text de bases com per exemple la gestió indirecta de centre públics en mans d’entitats privades, que des Joves d’Esquerra Verda en cap cas podem compartir. Tot això barrejat amb la polèmica de les aules per immigrants, que també des de Joves d’Esquerra Verda rebutgem.

L’objectiu fonamental de la nova llei ha de ser enfortir la escola pública, veritable eix vertebrador del nostre país.

Des de JEV i ICV mai s’avalarà la privatització de l’educació. El nostre paper haurà de ser, encara amb més força, exercir de garants per una una modernització del sistema públic, en el que l’escola publica sigui l’eix vertebrador, basada en la millora de la inversió pública, el compromís de l’escola privada concertada amb les noves necessitats socials i amb els valors d’un servei públic educatiu, l’atenció dels espais educatius que es donen més enllà de l’escola com les famílies, l’entorn i l’educació no formal, i la major implicació de mares, pares, alumnes i mestres en l’escola i d’institut a través d’una major democratització del seu funcionament.

En definitiva defensar una escola pública, gratuïta i de qualitat.

La Platja al Carrer

2008-02-11T12:08:00.000Z

Ahir diumenge 10 de febrer Joves d’Esquerra Verda vam portar la platja al Parc de la Ciutadella. Aquesta acció s’emmarca dins la campanya que els darrers mesos ha impulsat el grup de medi ambient, sota el lema “Contra el Canvi Climàtic, + Esquerra Verda”.

Amb aquesta acció directa des de Joves volem reclamar polítiques reals de lluita contra el Canvi Climàtic, per part del Govern de l’Estat. Cal abandonar la retòrica de la bombeta, que fa únics responsables de la lluita contra el canvi climàtic les accions individuals dels ciutadans i ciutadanes, com per exemple canviar les bombetes tradicionals per bombetes de baix consum.

Així calen accions decidides per part de l’administració, com les que explicava en Joan Herrera, candidat d’ICV-EUiA al congrés en l’acció d’ahir.

Cal fixar-nos com a objectiu la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 30% per l’any 2020. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat un 48,05% des de 1990i que aquest creixement triplica el 15% d’augment promig permès a Espanya pel Protocol de Kioto pel període 2008-2012.

Per aconseguir-ho cal:

- La creació d’una vicepresidència de sostenibilitat que coordini totes polítiques mediambientals i de lluita contra l’escalfament global.

- L’impuls de la Llei per a l’estalvi i l’eficiència energètica amb l’objectiu d’estalvi d’un 1% del consum total d’energia a nivell nacional els primers cinc anys.

- La Llei de promoció de les energies renovables amb la intenció d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020.

-La Llei de fiscalitat ecològica basada en la creació de nous impostos ecològics que no faran que es pagui més sinó d’una manera diferent

-La Llei de mobilitat sostenible que aposta per la reserva d’un mínim del 50% de les inversions públiques en mobilitat sostenible”.

TORTOSA

2008-02-05T20:23:00.000Z

Avui he estat a Tortosa presentant la campanya de Joves d’Esquerra Verda el Curro Està Fotut. La veritat, és que l’acolliment de la campanya està sent molt bona arreu del territori.

Després de la roda de premsa, hem comentat la jugada amb l’agrupació d'ICV i Joves d'Esquerra Verda de Tortosa i de Terres de l’Ebre. Sempre que hem bellugo per territoris, menys sovint del que m’agradaria, torno a l’àrea metropolitana amb les piles carregades.

A Tortosa l’agrupació és cada vegada més gran i més dinàmica, i estant treballant dia a dia per enfortir el projecte de l’esquerra verda nacional al territori. Alhora estant fent una molt bona tasca d’oposició a l’ajuntament de Tortosa encapçalats i encapçalades per el nostre regidor, en Jaume Forcadell.

La darrera mostra, el darrer ple. Van presentar tres mocions que han estat el centre del debat polític de Tortosa aquesta darrera setmana. El grup municipal d’ICV va reclamar el canvi de nom de la Plaça d’Espanya i del Barri 13 de gener, dons noms de terminologia franquista, per plaça de l’Ajuntament (popularment és coneguda així) i acordar un nou nom amb els veïns del barri 13 gener (data d’entrada de les tropes feixistes a Tortosa)

Malauradament la moció va ser rebutjada amb els vots de CIU, el PP, el PSC...i ERC!!!. No tothom d’ERC és independentista, ni tots els independentistes militem a ERC.

Per un Estat Laic

2008-01-31T16:11:00.000Z

Avui he tingut la sort d’assistir a l’intercanviï d’opinions i propostes sobre com avançar cap a un Estat Laic, amb en Juan José Tamayo, director Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Ignacio Ellacuría de la Universitat Carlos III, Xavier Pedrós, membre de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica-HOAC, Jofre Villanueva, president Moviment Laic i Progressista i Joan Herrera, cap de llista d'ICV a les eleccions generals 2008.

Aquesta trobada ha tingut just abans de l’acte que avui ICV ha organitzat al Pati Llimona i que ha presentat la professora de la UAB, Carme Tolosana.

Durant aquesta trobada s’ha comentat el programa i compromisos d’ICV per tal d’arribar a l’Estat Laic. La veritat és que les reflexions d’en Juan José Tamayo, han estat profundes i molt potents.

Segons Tamayo l’Estat Espanyol encara no ha realitzat la transició religiosa. Si bé la societat es avui clarament una societat laica i moderna, l’estat segueix atorgant privilegis a la jerarquia Catòlica. Avui ens ha explicat com la jerarquia Eclesiàstica ha guanyat i derrotat al PSOE en molts aspectes com el finançament de l’Església, les relacions amb el Vaticà o a través de la imposició de renúncies en matèria educativa adaptant la matèria d'Educació per la Ciutadania als postulats de l’Església Catòlica més carca.

Es per aquestes raons que cal fer emergir un pol laic des de la societat civil, i que aquets pol tingui més força al Congrés a través de la nostra força política.

400

2008-01-29T18:50:00.000Z

Han decidit superar-se. Van en una cursa sense fi i han de guanyar com sigui. Van a 400. Si el PP fa una setmana ens deia que el Candidat dels Treballadors i Treballadores era Manuel Pizarro, aquest cap de setmana passat ZP ens deleitava amb la que serà una de les “propostes” estrella de la campanya. Aquests socialistes són genials, però potser aquesta vegada s’han passat de frenada.

400 euros si guanyo, això ens diu ZP i el seu PSOE. És com la compra de vots, però en viu i en directe, legal i tot, si es vol.

400 per tots aquells i aquelles que facin la declaració de renta. 400 euros per Manuel Pizarro (si home, “l’extreballador” d’Endesa que va a les llistes del PP).

0 euros si no fas declaració de renta perquè ets un jove que guanya 800 euros mensuals. 100% d’esquerres.

Subhasta electoral sense fi, i tot això perquè estan de campanya i han de mobilitzar el seu electorat. Si segueixen mobilitzant així aconseguirem que molta gent es quedi a casa i passi de tot.

5400 milions d’euros de despesa pública. No és precisament una propina, com diria Pedro Solbes. Avui Joan Herrera ens posava aquest matí exemples concrets de polítiques d’esquerres i el servei de la gent que es podrien tirar endavant amb aquests recursos.

Nosaltres seguim a la nostra. Avui hem presentat la campanya el "Curro està Fotut" a Terrassa i Cerdanyola, tot un èxit.

FÒRUM SOCIAL CATALÀ

2008-01-28T15:18:00.000Z

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el Fòrum Social Català. Enguany el Fòrum Social Mundial va decidir organitzar un dia d’acció global que es va programar a escala planetària el passat dissabte 26 de gener.

A casa nostra diferents moviments socials van respondre a la crida que va realitzar l’Arcadi Oliveres per organitzar un Fòrum Social a nivell català. Així aquest cap de setmana a la UB s’han organitzat prop de 100 tallers i seminaris on es presentaven diferents alternatives al model de globalització neoliberal, que també té els seus impactes a Catalunya.

El dissabte a la tarda després de la convenció programàtica d’ICV i EUiA, un nombrós grup de gent d’ICV i de Joves d’Esquerra Verda varem poder gaudir de les activitats. Val la pena destacar que el Fòrum no ha tingut res a envejar en quan a contingut i ambient als diferents Fòrums Regionals (Florència, París, Londres, Atenes) que s’han organitzat a nivell Europeu.

Per una força política transformadora com la nostra és clau que existeixin moviments socials potents que construeixen alternatives i propostes que permetin avançar cap a un món més just i sostenible (moltes de les iniciatives programàtiques sorgides del Fòrum Social Mundial formen part avui del ADN d’ICV i de Joves d'Esquerra Verda).

Hem de mantenir una relació constant amb els moviments socials, tot i que aquesta relació pugui ser en ocasions conflictiva. Com deia Bernard Cassen en la primer edició del Fòrum Social Europeu a Florència, els partits polítics de l'esquerra transformadora i els moviments socials han de basar la seva relació en moments de convergència paral·lela. A Catalunya un exemple clar d'aquesta afirmació van ser les mobilitzacions en contra de la Guerra d'Iraq organitzades per la Plataforma Aturem la Guerra.

El Fòrum va tancar ahir diumenge amb una manifestació que sota el lema “Que no especulin amb les nostres vides, un altre món ja és possible” va recorre els carrers del centre de Barcelona.

Sopant amb l’Associació per la Promoció del Transport Públic

2008-01-25T11:58:00.000Z

Ahir vaig tenir la sort d’assistir al sopar que anualment organitza l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), i que en aquesta ocasió tenia com a convidat el nostre candidat al Congrés, en Joan Herrera.

Cada any la PTP convida a un personatge que ha treballat intensament en la defensa i la promoció del transport públic i sostenible. Per tant, crec que ens hem de felicitar d’aquesta invitació, així com de la quantitat d’agraïments que la feina d’en Joan Herrera i ICV va rebre al llarg del sopar.

Personalment m’agradaria destacar la feina que està fent aquesta entitat. No només enguany, on ha assolit quotes de visibilitat molt notables degut al caos del Ferrocarril, sinó també en la feina constant, plantejant alternatives rigoroses, modernes i agosarades per millorar la mobilitat de la gent.

Alhora enguany en que alguns poders polítics i econòmics davant la situació de crisis en la mobilitat del país han decidit situar el problema únicament en clau Catalunya-Espanya (òbviament també ha existit un problema de centralisme, oi Magdalena Alvárez?) s’ha agraït un veu rigorosa que des de la societat civil organitzada assenyales les claus i el culpables, l'esgotament d'un model de vertebrar Catalunya i presentés les solucions a curt termini i viables, d’una manera nítida i valenta.

Estic segur com es deia ahir en el sopar que seguirem treballant plegats per passar de la “Física del Ciment a la Química de la Mobilitat”.

Gaza Explota

2008-01-24T10:24:00.000Z

Més de 300.000 persones que viuen a Gaza van passar a la zona egípcia de Rafah per comprar des de menjar fins a gasolina. “Un grup de milicians palestins va volar de matinada el mur de ferro de sis metres d'altura que ocupa part de la frontera entre Gaza i Egipte. L'allau va ser immediata. Durant tot el dia més de 300.000 palestins van travessar al costat egipci per desafiar el bloqueig israelià i comprar tot el que van poder, des de gasolina fins a menjar o cigarrets, productes que a Gaza han desaparegut o amb uns preus que s'han disparat pel tancament fronterer”, segons informa avui el Periòdico

El passat diumenge la població Palestina va arribar al col·lapse després de mesos de pressió per part del Govern Israelià. Es va tallar el subministrament elèctric, es van produir talls d’aigua i el col·lapse sanitari era imminent.

El bloqueig de l’Estat d’Israel ha convertit el territori de la franja de Gaza en una gran presó, un territori sense futur, ofegat i sense horitzó polític i social per a la població palestina. La Comunitat Internacional, i especialment la UE, no pot seguir mirant a un altre costat davant la vulneració constant dels drets humans. No té sentit que mantinguem l’acord preferencial de comerç amb l’Estat d’Israel, ni que el Govern Espanyol exporti armes a l’Estat d’Israel.

Avui la Plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina a Catalunya han convocat una mobilització de suport a la Població Palestina a Gaza. Tots i totes cridem ben fort Aïllem l’Estat d’Israel. Trenquem el bloqueig a Gaza!!!

Concentració, avui dijous 24 de Gener a les 20 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es demana que tothom porti espelmes.

El Curro està Fotut!

2008-01-22T17:32:00.000Z

Joves d’Esquerra Verda ha iniciat avui la precampanya electoral sota el lema “El curro està fotut” per reclamar que s’elevi el salari mínim fins els mil euros, perquè s’aposti pels contractes indefinits i per reclamar que el treball sigui de qualitat. Per això, JEV ha editat 10.000 enganxines amb el lema de la campanya i 6.000 cartells que distribuiran arreu del territori.

La campanya que s’ha iniciat avui i que s’allargarà fins el dia 20 de febrer servirà per denunciar que els salaris són baixos, que l'atur ha tornat a créixer, que l'endeutament cada vegada és més elevat i els i les joves encadenen un contracte temporal rere altre. Davant d'això, JEV proposa polítiques socials i econòmiques dirigides a una millora del poder adquisitiu, a lluitar contra els contractes temporals i a augmentar els llocs de feina de qualitat.

La campanya vol posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu i les dificultats econòmiques amb les quals es troba un gran nombre de població, especialment de la classe treballadora i la gent jove. De la mateixa manera, en un article al Jovent, la revista de l’organització, denuncia que actualment el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de l’Estat Espanyol se situa tot just als 580 euros mensuals i que l’Estat Espanyol és l’únic que des de l’any 1995 fins ara el salari mig ha disminuït.

És per aquests motius que Joves d’Esquerra Verda ha decidit engegar una campanya nacional sota el lema: “El curro està fotut” per recordar que els i les joves tenen el doble d’atur i de temporalitat que el conjunt de la població.

Trobareu tota la informació al “bloc del curro”

Només per acabar felicitar a tota la gent de Joves que ha treballat per tirar endavant aquesta campanya i estigueu atents a les sorpreses que anirem presentant les properes setmanes.

El candidat dels treballadors i dels joves

2008-01-18T15:55:00.000Z

La Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, ha afirmat que Manuel Pizarro, flamant número 2 del PP, és el "candidat de la gent que treballa i que vol treballar sense buscar privilegis, ni suportar injustícies ni arbitrarietats" i també el "candidat dels joves que volen trobar oportunitats". Ja sabem que la Presidenta tenia problemes per arribar a final de mes, i està molt sensibilitzada en aquests temes.

Si algú no sap qui és Manuel Pizarro, pot pensar que el PP ha col·locat de número 2 de Mariano Rajoy un jove sindicalista del Metall. Però no, Manuel Pizarro és expresident d’Endesa i fins fa una setmana membre del Consell d’Administració de Telefònica i la Borsa de Madrid.

Un treballador que va cobrar quinze milions d’euros quan va plegar d’Endesa. Com els treballadors i treballadores de Durex a Rubí, no?

El beneficis empreserials d’Endesa en el període 1997-2006 quan Pizarro era vicepresident i posteriorment president van créixer un 12.8% passant de 1002 milions d’euros anuals fins als 2969 milions d’euros l’any 2006. En el mateix període els sous dels treballadors i treballadores van disminuir un entre un 0’3 i un 0’5%.

El candidat dels treballadors i treballadores, és qui denuncia que “l’esplèndid” cicle econòmic que vivim, segons el guru del PSOE, Pedro Solbes, no ha tingut cap transcendència en els sous de la gent. El Candidat dels treballador i treballadores seria algú que digués allò que tothom sap però ningú diu:

“En la perspectiva dels pròxims 4 anys volem que s’estrenyin el cinturó aquells que s’ha beneficiat més amb la bona marxa de l’economia i que es beneficien aquells que no s’han aprofita de la conjuntura”,no és acceptable que sempre siguin els mateixos els qui s’hagin d’estrènyer el cinturó: els treballadors assalariats i els joves precaris i proposo que el salari mínim augmenti fins a 1.000 euros”

El Candidat dels treballadors i treballadores, el candidat de la gent jove, és l’autor d’aquesta frase: Joan Herrera.

Habitatge a la Comissió de Polítiques de Joventut

2008-01-17T18:47:00.000Z

Avui tocava Comissió de Polítiques de Joventut al Parlament de Catalunya. Les Joventuts polítiques hi som convidades com “experts”. De fet la Comissió la Presideix la nostra coordinadora nacional i diputada Laia Ortiz. Una comissió que ja s’ha reunit en un any i escaig de legislatura més que en els darrers 3 anys.

Per la Comissió hi han passat entre d’altres el Conseller d’Educació, Ernest Maragall (qui tingui interés en el posicionament de JEV i ICV sobre la darrer proposta pot veure el comunicat emés avui), la Consellera de Treball, Mar Serna, la Comissionada d’Universitats Blanca Palmada i avui tocava el torn al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Cesc Baltasar.

En el marc de la comissió han quedat meridianes dues idees que ja intuíem. En primer lloc la oposició no sap com explicar perquè no va recolzar el Pacte Nacional Per l’Habitatge (PP i CIU) i no té cap argument per rebatre la política d’habitatge del Govern.

En segon lloc, la mesura del Ministeri d’Habitatge, encapçalat per Carme Chacón, anomenada renda bàsica per l’emancipació (l’ajuda per pagar el lloguer) és un pedaç que té molts matisos amagats, sobretot si ho comparem amb les ajudes al lloguer que ja atorgava la Generalitat.

- La mesura de la Generalitat és Indefinida. La mesura de l’estat és només per quatre anys. Els contractes de lloguer tenen 5 anys. Qui pagarà en el cinquè any? El Govern de la Generalitat

- La mesura de la Generalitat és en funció de la renda i el lloguer. L’objectiu és garantir que una persona només paga el 30% del seu salari per accedir a l’habitatge. La mesura Chacón té un límit de 24000 anuals (1714 euros mensuals), fet que pot provocar un augment dels preus dels pisos de lloguer cada cop que un propietari veu entrar gent jove per la porta.

- La mesura ministerial està limitada a una franja d’edat. La mesura de la Generalitat també cobreix les situacions de la gent gran o famílies monoparentals.

- A Catalunya comptem amb el Pacte Nacional per la Vivenda i la Llei del Dret a l’Habitatge que tenen com a objectiu aconseguir un veritable parc públic d’habitatges protegits. La mesura del Ministeri és un pedaç que no resoldrà la situació global del mercat de l’habitatge i que no entra en acotar el negoci de les grans empreses constructores han fet en aquests darrers anys. Molts PSOE, vaja!

Les dues darreres vegades que he estat al Parlament, durant l’aprovació de la Llei, concretament amb la intervenció de la Dolors Clavell i avui han estat dos moments per visibiltzar polítiques d’esquerra transformadora!!!

El Sàhara, un país oblidat

2008-01-16T16:00:00.000Z

Ahir ens varem reunir amb l’ACAPS, dins del procés participatiu d’Idees, per concretar les propostes que ICV incorporarà al programa electoral en relació al Sàhara Occidental. Els representants de l’ACAPS ens van fer arribar la situació d’extrema gravetat que viuen els territoris ocupats, amb constants vulneracions dels drets humans per part de la policia marroquina i el Govern del Marroc.

Des d’ICV valorem molt negativament el paper que el Govern Espanyol ha jugat en aquesta legislatura en relació a la situació del Sàhara i el procés cap a la seva autodeterminació. Mentre el Govern Italià a donat el rang d’ambaixador al delegat del Front Polisari, el Govern del PSOE segueix prioritzant les relacions diplomàtiques amb el Marroc, apostant per un procés d’autonomia, que el sahrauís rebutgen, i mirant cap un altre costat davant les violacions del drets humans.

El cas del Sàhara occidental suposa un exemple més de la erràtica política exterior del Govern de l’Estat. El tema del Sàhara ha de formar part de qualsevol trobada bilateral entre l’Estat Espanyol i el Marroc. No es poden supeditar els drets humans a acords comercials o al control de l'immigració.

Si no som capaços d’oferir al poble sahrauí una sortida política a la seva situació, que necessariament passi per el seu reconeixement com estat, correm el risc que esclati un nou conflicte armat.

Des d’ICV ens varem comprometre a seguir defensant la causa Sahrauí i a treballar més intensament la denúncia de la situació dels territoris ocupats, tal com ja va fer el Joan Herrera, quan va intentar entrar al Sàhara Occidental i les autoritats marroquines no el van deixar baixar de l’avió.

TOTS I TOTES CONTRA EL CÀNON DIGITAL

2007-12-18T12:21:00.000Z

El proper dijous 20 de desembre el Congrés dels Diputats debatrà una esmena contra el Cànon Digital, que va ser presentada per el Senador i Secretari General d’ICV, Jordi Guillot en el transcurs del debat sobre la Llei de la Societat de la Informació.

Avui ICV és l’únic partit polític que públicament ha recollit les demandes de la societat civil que lluita contra una mesura injusta com és el Cànon Digital. Des de fa temps plataformes a la xarxa, com “Todos Contra el Cànon” o “Hispalinux” lluiten per fer sentir els seus arguments davant el potent lobby que representa la SGAE.

Només darrerament l’aparició del Público ha permès que emergís en els Mass Media una opinió diferenciada sobre el Cànon i denunciant els interessos obscurs que s’amaguen darrera de la SGAE.

El Cànon Digital és una mesura injusta, que no servirà per resoldre la Pirateria Digital i que ens fa pagar a tots i a totes per accions que cometen alguns. Per exemple el 82% dels CDs verges venuts són per a ús empresarial o bé per a ús personal. No pot ser que quan decidim digitalitzar les NOSTRES fotografies en un CD paguem un Cànon Digital, que a més no gestiona l’Estat sinó una fundació privada, la SGAE

Per tot això, hem de fer sentir la nostra veu abans del proper dijous. Visita la web de l'esmena contra el Cànon i participa!!!

JOVES D’ESQUERRA VERDA CONTRA EL IV CINTURÓ

2007-11-16T18:32:00.000Z

Aquest proper diumenge 18 de novembre Joves d’Esquerra Verda serem a la manifestació contra el IV Cinturó, convocada per la Campanya Contra el IV Cinturó (CCQC). La delegació de Joves, estarà encapçala per la nostra coordinadora nacional i diputada al Parlament de Catalunya, Laia Ortiz.

Des de Joves d'Esquerra Verda volem seguir expressant el nostre rebuig a una infraestructura que no servirà per resoldre la mobilitat al Vallès i reclamem una aposta decidida per la mobilitat sostenible basada en el ferrocarril.

La manifestació, que tindrà lloc a Granollers, començarà a les 12.00h a Plaça del Lledoner i finalitzarà a la Plaça de la Corona, a la mateixa localitat.

I el Sàhara?

2007-11-06T17:01:00.000Z

Aquests darrers dies han saltat al diaris i a les televisions les relacions entre Espanya i el Marroc. Això es deu a la visita dels Reis a Ceuta i Melilla que ha provocat un grau rebombori en el sí del govern i la societat marroquina, i ha tensat les relacions entre els dos estats com no havíem vist en tota la legislatura i des d’allò tant impressionant de “Perejil y el fuerte viento de Levante”.

La veritat més ben igual si els Reis van a Ceuta i Melilla, però no deixa de ser curiós que el Govern de PSOE, molt prudent, fins i tot servicial, amb les relacions amb la Monarquia Marroquina, ara prengui una decisió que sap sense cap mena de dubte que enrariran les relacions diplomàtiques.

I el Sàhara?. Aquesta és la pregunta. Perquè no es preocupa el Govern espanyol de la situació del poble sahrauí i de la situació dels drets humans als territoris ocupats? La postura del Govern Espayol amb el Sàhara és vergonyosa.

Des d’ICV tenim un compromís amb el poble sahrauí que ve de lluny, i és ferm, per això el proper dissabte 10 de novembre serem a Madrid en “MARCHA POR LA INDEPENDENCIA DEL PUEBLO SAHARAUI”.

“Contra la tortura y la violación de los Derechos Humanos en el Sáhara”
¡ NO MÁS ABANDONOS Y ENGAÑOS ¡ EVITEMOS LA GUERRA !
MADRID, Sábado 10 de NOVIEMBRE de 2007, 12.H., Desde ATOCHA Hasta la PLAZA MAYOR

VINE AL FESTIVAL ROIG.CAT!!!

2007-11-05T21:11:00.000Z

El proper 17 de novembre Joves d'Esquerra Verda organitza el Festival Roig.Cat. Aquest any serà l'acte central de la campanya contra en canvi climàtic que està realitzant Joves a nivell nacional.

Enguany les bandes convidades a actuar-hi són, NANCYS RUBIAS i CHICO Y CHICA.

Avui Joves d’Esquerra Verda ha posat en marxa avui el myspace del Festival Roig.CAT que se celebrarà el proper dissabte 17 de novembre a la sala KGB de Barcelona. Per comprar les entrades us podeu adreçar a la seu nacional de Joves d’Esquerra Verda, al carrer Armengol 2-8 Baixos. Barcelona

Conta el Canvi Climàtic, + Esquerra Verda

2007-11-04T15:46:00.000Z

Joves d’Esquerra Verda posa en marxa una campanya Contra el Canvi Climàtic. Amb el lema “Contra el Canvi Climàtic, + Esquerra Verda” es pretén conscienciar especialment a la gent Jove sobre les conseqüències del canvi climàtic. Alhora es vol fer visible que per lluita contra el canvi climàtic calen polítiques públiques actives per part de l’administració i no només la implicació individual dels ciutadans i ciutadanes.

Principalment, des de Joves d’Esquerra Verda creiem que els discurs polític al voltant del canvi climàtic es centra en dos aspectes. Per una banda, el JEV anomenem la “retòrica de la bombeta”, és a dir, aquell discurs que afirma que l’individu pot prendre grans accions a favor del clima, com pot ser canviar els llums de casa seva. JEV no pensem pas que això sigui fals. Simplement, que és una veritat a mitges, doncs el sistema industrial i el transport són els grans focus emissors i, per tant, els grans responsables, la qual cosa resta en l’oblit en aquest tipus d’argumentacions.

Per altra banda, hi ha els discursos que situen la lluita contra el canvi climàtic dins de l’àmbit internacional, una esfera que és inabastable als ciutadans. A JEV considerem que els acords a nivell global per combatre el canvi climàtic són indispensables, però també volem assenyalar que els governs estatals, regionals i locals disposen d’una capacitat d’actuació política en aquest sentit molt important i que, fins ara, no s’ha explotat.

Per aquests motius, JEV fem una política diferent pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Tant les accions individuals com els acords globals són importants. Però entre la bombeta i l’acord global hi ha moltes mesures a prendre. És a dir, cal ser conscient que, tant la política agrícola i forestal, com el model urbanístic, el mètode de construcció dels edificis, el tractament dels residus i el sistema energètic i de transport, tenen implicacions en les emissions de GEH d’un país. Per tant, per combatre el canvi climàtic cal modificar aquestes polítiques.

La campanya d’abast nacional, s’allargarà fins a finals de desembre. Per tal de difondre-la s’han editat 12.000 Cartells, 30.000 tríptics, 5000 xapes i 15.000 Jovents. Alhora també es confeccionaran bosses de roba per substituir les bosses de plàstic elaborades a partir de derivats del pretoli.Al mateix temps la campanya comptarà amb altres suports com un vídeo del Youtube, que aviat estarà disponible i una presentació de power point on es difondran dades sobre el Canvi Climàtic. La setmana vinent totes les organitzacions territorials de Joves d’Esquerra Verda faran presentacions arreu del territori i aquesta mateixa setmana ja s’han iniciat els actes a les Universitats Públiques Catalanes.

L’acte central de la campanya es realitzarà el proper 17 de novembre a Barcelona, amb un Concert en el marc del Festival Roig.CAT, que se celebrarà a la Sala KGB, amb l’actuació de NANCYS RUBIAS i CHICO y CHICA.Finalment podeu trobar tota la informació de la campanya a la web:http://www.jovescontraelcanviclimatic.org/

Visita el vídeo de Joves d'Esquerra Verda a:

http://www.youtube.com/user/jovesesquerraverda

Primer, Rodalies!

2007-11-01T17:35:00.000Z

Avui Joves d’Esquerra Verda hem realitzat una acció directa reivindicativa per reclamar al Govern Espanyol que d’una vegada per totes aporti solucions al caos que viuen els trens de rodalies i regionals, a conseqüència de les obre de l’AVE, i que afecte a milers de treballadors i treballadores de l’àrea metropolitana i d’arreu del territori de Catalunya (els i les grans oblidades).

L’acció ha consistit en “transformar” una tanca publicitària on el Ministeri de Foment i ADIF anuncien que l’AVE arriba a Barcelona el proper més de desembre.

Des de Joves d’Esquerra Verda hem reclamat:

En primer lloc, la retirada de la campanya publicitària. És una vergonya que més de deu dies després del tall del servei de rodalies a diferents llocs del territori i especialment al Baix Llobregat, encara hi puguem trobar aquestes tanques publicitàries que al nostre entendre són ofensives per als ciutadans i ciutadanes.

En segon lloc, prioritzar Rodalies. Ens sembla increïble que ahir el president del Govern Espanyol, segueixi dient que l’AVE arribarà a Barcelona abans del 9 de març, i encara més que afirmés que trigarem dos anys a poder tenir un servei de trens de Rodalies en condicions. Primer Rodalies! Per això hem reclamat l’aturada total de les obres de l’AVE fins que el servei de Rodalies no estigui totalment restablert. I alhora un tomb en la inversió de l’Estat, i que d’una vegada per totes es prioritzi la inversió en la xarxa de Rodalies, per davant de l’AVE i la inversió en autopistes i autovies (la passió oculta del President ZP i de la Ministra de Foment).

Finalment, encara que puguem ser pesats, hem tornat a reclamar la dimissió de la ministra, o que el president del Govern la cessi. Entenem que la permanència de la campanya als carrers de Catalunya és una mostra més de la seva provada incompetència.

Per acabar, una reflexió personal. Prou cinisme. Hem sembla increïble que CIU i PP puguin parlar o fer accions sobre rodalies. Haurien de demanar perdó. Perdó, per cada una de les vegades que han dit que la gent que creiem en les idees que defensa ICV, aturem el país, i que voler prioritzar la inversió en Rodalies (el tren que utilitza la gent), davant la inversió en l’AVE (el tren de la minoria) era anar en contra dels interessos de Catalunya.

Qui per la memòria perd el futur

2007-10-24T20:10:00.000+01:00

Avui és un dia històric per a tota aquella gent que durant anys va lluitar per les llibertats democràtiques a Catalunya. Avui hem deixat, si es possible, una mica més enrere la negra nit del Franquisme.

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de creació del Memorial Democràtic, Aquesta serà la primera institució de l'Estat dedicada a recuperar la memòria històrica. La llei ha estat impulsada des de l’anterior legislatura per el departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i ha comptat amb el suport dels grups parlamentaris d’ICV, ERC i PSC. CIU s’ha abstingut i el PP i Ciutadans han votat en contra.

El Memorial Democràtic centrarà la seva acció en el període 1931-1980, gaudirà d'una seu i tindrà com a objectiu ser un centre de commemoració i difusió per recuperar la memòria democràtica i donar a conèixer a les joves generacions els fonaments de la democràcia.

Dues reflexions:

- En primer lloc, es increïble que en ple segle XXI partits que s’anomen democràtics votin en contra d’un projecte de llei que condemna el Franquisme i permet situar a Catalunya com a referent en defensa dels valors democràtics, la lluita contra el feixisme i la recuperació de la memòria històrica. A Alemanya, que d’això en saben una estona, fa uns dies Joan Saura ho explicava en el marc de la Fira de Frankfurt en un acte amb la Fundació dels Verds Alemanys, Heinrich Böll.

- El memorial democràtic no seria avui una realitat si ICV no estigués al Govern. En això hi té molt a veure el fet que ICV és hereva d’aquella gent del PSUC, que al costat de molta altra gent, va lluitar per les llibertats democràtiques, mentre d’altres esperaven còmodament a casa que arribes la democràcia o encara pitjor s’aprofitaven de la dictadura per posicionar-se i fer negoci.

Alhora aquest projecte de llei també ha obert les portes perquè ben aviat s’aprovi a nivell de l’estat una llei de la memòria.

Avui és d’un d’aquells dies en que ningú pot dir que fer política des de les institucions no serveix per transformar.

Per una Catalunya Lliure de Transgènics

2007-10-17T16:55:00.000+01:00

Ja fa mesos que des d’ICV estem treballant per una Catalunya sense Transgènics, seguint la feina que diferents moviments socials i ecologistes han impulsat a Catalunya. Des d’ICV apostem per un canvi de model agrícola al nostre país, amb una aposta per la producció de qualitat, que passa indispensablement per l’agricultura ecològica.

Us recomano un article que avui pública el Punt Diari i que hem escrit conjuntament amb la Dolors Camats.

Article: Catalunya lliure de transgènics

Alhora també us convido a participar a la jornada que el proper 27 d’octubre organitzem des d’ICV sota el títol “Per una agricultura ecològica i sense transgènics”,

Targetó de les Jornades

Tornem a 80km/h

2007-10-16T18:28:00.000+01:00

Després d’uns mesos sense escriure, masses, tornem a 80km/h.

No està gens malament, dues entrades sobre el tema en un bloc que no té gaire activitat.

El tema em fascina. Avui ha estat el RACC. “El RAC proposa una regulació variable del límit de la velocitat”.Tornem amb els 80km/h A més entre d’altres coses el RACC ens comenta que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge no sap sumar (“els càlculs en que es basa la proposta són incorrectes”) i “que el problema no és la velocitat sinó la congestió”.

Finalment el RACC ens recorda la seva preocupació per el medi ambient i la mobilitat sostenible (Real Automòbil Club de Catalunya???).

Si parlem sobre les dades primer cal precisar que si bé el RACC parla que la mesura afecta 77 km de vies ràpides dels accessos a Barcelona, el pla afecta realment 61 km.

Totes les mesures alternatives que proposa el RACC ja estan incorporades en les 73 mesures del Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig. No tota la responsabilitat recau en els conductors.

El mètode de càlcul. Les sumes vaja. Les emissions de contaminants a l'atmosfera causats pel trànsit de vehicles s'han calculat segons la metodologia proposada per la unió Europea en la Guia d'Inventaris d'Emissions (EMEP/CORINAIR) de l'Agencia Europea del Medi Ambient. Aquesta metodologia és la que utilitzen tots els estats membres per realitzar les estimacions i els càlculs dels Plans de reducció de la contaminació. La informació relativa a aquests factors i models és totalment pública i consensuada a nivell europeu.

A més a més s’han calculat d'altres emissions associades al trànsit (i que no surten pels tubs d'escapament), com la resuspensió de les partícules pel pas dels automòbils i les emissions generades pel desgast dels frens, dels pneumàtics i del paviment, que s’incrementen amb l’augment de la velocitat

Una reflexió final. Darrerament tothom parla de la necessitat de reduir la contaminació i aturar el Canvi Climàtic, però quan això afecta determinats interessos (en aquesta ocasió no puc deduir quins són) és millor deixar-ho per més endavant.

Dos links interessants:

Link del text del decret

Un article genial sobre el tema. Jaume Reixach

Portada Segrestada

2007-07-20T15:24:00.000+01:00

Aquest país cada dia està pitjor.

El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ( Aquesta actuació del jutge es produeix a instàncies de la fiscalia general de l'Estat) ha ordenat el segrest de l'últim número de la revista El Jueves per injúries al successor de la Corona, ja que a la portada de la publicació apareix una caricatura "denigrant" dels prínceps d'Astúries mantenint relacions sexuals.

Em ve a la memòria quan no fa pas gaire temps expressàvem la nostra solidaritat a Ali Lamret que va ser condemnat per tres anys de presó per injúries al Rei del Marroc, Mohamed VI. També avui seria un bon moment per recordar quan la dreta neocon posava el crit al cel per les amenaces i declaracions que es van produir arran de la publicació de les caricatures sobre Mahoma.

Més enllà del model d'estat i de sí en ple segle XXI té sentit que en un estat democràtic la màxima representació de l'Estat sigui escollida per designi diví, estem davant el dret a la llibertat d'expressió. El Jueves, revista de llarga tradició satírica ha caricaturitzat a pràcticament totes les persones que han tingut certa rellevança política a l'Estat Espanyol. Si tots i totes som iguals no entenc perquè alguns membres de la família Reial haurien de ser menys.

Per tant aprofito aquesta petita finestra per mostrar la meva solidaritat amb el Jueves i el meu frontal rebuig a la decisió presa per el jutge Juan del Olmo

(no té altres problemes l'estat?)

80 km/h

2007-07-18T16:14:00.000+01:00

Ja fa dies que volia escriure sobre la “gran” polèmica que ha generat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig, que ha impulsat el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Per que ens entenguem: els 80km/h. Quatre reflexions i una parell de lectures recomanades (diuen que a l’estiu està de moda).

El pla són 73 accions. Els 80km/h és només 1 mesura. Són 73 mesures concretes que afecten al port de Barcelona, a l’aeroport, als ajuntaments a activitats industrials i finalment als usuaris dels cotxes.
Dues dades. Cada any moren a l’estat espanyol 16000 persones (3000 a Catalunya) per la contaminació atmosfèrica. Més del 50% de la població no té cotxe o carnet de conduir (malgrat el RACC)
Europa. Europa no és el model a seguir només quan és favorable als interessos econòmics. El pla respon a la necessitat de complir la normativa europea que obliga l’any 2010 a que l’aire no contingui més de 40 micrograms d’elements contaminants per metre cúbic. Ciutats com Rotterdam, Graz, Linz Viena, Berlín, Munic, París, Estrasburg o Nancy tenen mesures similars.
Les Reaccions: Dues Petites perles que ens fan somriure...per no plorar... i dues reaccions interessants.

Perles que ens fan somriure...per no plorar...

- Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT: la mesura augmentarà les cues, i per tant va negar que s’ajudi a reduir les emissions de CO2.

Per què?

- Lluís Bahamonde, vicepresident de la Patronal Pimec, el que convenen són més infraestructures per evitar les retencions perquè el que més contamina és arrencar i parar.

A més carreteres + més cotxes = menys contaminació? No és estrany que la patronal i un sindicat defensin el mateix?. Tenen els mateixos interessos?

Dues reaccions interessants:

- Vanessa Bastida, responsable de medi ambient de l'Associació per a la Promoció de Transport Públic. No és una mesura per millorar la mobilitat sinó la salut.

- Manel Ferri, responsable de mobilitat de CCOO, la mesura ha d’anar acompanyada d’altres accions concretes com augmentar el servei d’autocars, millorar els trens de rodalies o gestionar els peatges més eficientment.

Estic d’acord, cal més transport públic, menys carreteres i mesures que desafavoreixin l’ús del transport privat, com peatges per accedir a les grans ciutats.

I finalment les dues lectures:

- Article de Ramón Folh al Periódico de Catalunya

- Link del text del decret

A Equador amb Rafael Correa

2007-07-12T19:12:00.000+01:00

Hi ha dies que quan et despertes no saps les sorpreses i alegries que et pot donar la vida. Avui ha estat sens dubte un d’aquets dies.

Rafael Correa, president d’Equador, escollit representant a Alianza Pais està avui a Catalunya. Gràcies a la gent de Nuevos Colectivos, i especialment a l’Ernesto Carrión i la Grabiela Dalla Corte, l’Ernest Urtasun, coordinador de l’àrea de relacions internacionals d’ICV i jo mateix hem pogut compartir una estona amb la comunitat equatoriana de Catalunya i el President d’Equador. Alhora aquesta nit Joan Herrera, vicepresident d'ICV i diputat al Congrés assitirà al sopar en honor del President d'Equador.

Correa forma part del ressorgiment de l’esquerra llatinoamericana, que ha permès que els i les excloses a nivell econòmic i polític tingui avui qui els representi a les institucions dels seus països i defensi els seus interessos des de projectes nítidament d’esquerres i en contra dels interessos dels poderosos.

El Govern Correa és a més especialment sensible amb la comunitat equatoriana a l’estranger que és molt nombrosa a Catalunya, Una prova és que els emigrats gaudiran avui de sis representants a l’Assemblea Nacional.

Rafael Correa ha convocat eleccions a una assemblea constituent el proper 30 de setembre. Avui ha explicat als representants de la comunitat equatoriana la importància d’aquestes eleccions per al procés posat en marxa a Equador. Des d’ICV i Joves d’Esquerra Verda li hem fet arribar el nostre suport i li hem transmès la nostra voluntat de treballar de manera conjunta perquè Alianza Pais obtingui els millors resultats a Catalunya.

- Canvi Climàtic + Esquerra Verda

2007-07-10T16:53:00.000+01:00

El 7 i 8 de juliol Joves d’Esquerra Verda va celebrar la seva XVI Trobada d’Estiu. Sota el lema – Canvi Climàtic + Esquerra Verda durant dos dies hem treballat sobre quines respostes cal donar a l’escalfament global.

D’aquest cap de setmana que tanca el curs polític de l’organització marxo amb tres reflexions:

1. L’organització segueix en plena forma, amb més de 90 companys i companyes que ens van acompanyar a la Trobada d’Estiu (tot i que alguns i algunes us varem trobar a faltar), i amb una vitalitat política molt gran, com va quedar palès ens els tallers participatius que es van organitzar el diumenge 8 de juliol i on es varen fixar les línies claus de la campanya a nivell nacional sobre el canvi climàtic que Joves posarà en marxa el proper setembre.

2. Avui tothom parla del Canvi Climàtic. Hem contribuït a guanyar la batalla d’idees. Però ara davant del repte que suposa que fins i tot la dreta utilitzi el nostre discurs cal saber liderar l’acció contra el Canvi Climàtic. Instruments no ens en falten

3. Genial documental DESEQUILIBRI: EXXON MOBIL I EL CANVI CLIMÀTIC i millors reflexions del Doctor Costa (quina sort que formi part del projecte). Tanco amb una: La gent que nega el canvi climàtic o afirmem que és massa tard (casualitat de la vida, neoliberals) neguen que els poders públics hagin d’intervenir, l’Estat no ha de condicionar encara més les nostres vides. El Canvi Climàtic, es sens dubte un problema polític, i que només podem donar-hi resposta des dels poders públics i amb polítiques públiques, és a dir a qui està el futur del nostre projecte.

– Canvi Climàtic = + Política, + Esquerra Verda.

Sense pretensions

2007-07-09T19:07:00.000+01:00

Hola a totes i a tots. Durant molt de temps he estat una persona activa en contra dels blogs. Negar-ho seria un error a més d’una gran mentida. La meva crítica ha estat profunda. I així doncs per què ara he decidit posar en marxa un blog? Quan van sorgir algú em va explicar que eren un portal d’informació per donar a conèixer informacions o reflexions que no tenien sortida en els mitjans de comunicació “oficials”. Aquest és doncs l’objectiu d’aquest blog. Com que no podem tenir un diari, ens conformarem amb els blogs.