Fòrum Social Mundial, 30 de gener

Si ahir va ser un dia de mítings avui ha estat un dia de xerrades. Tinc pendent una entrada sobre el paper de la política en el FSM i l’acte dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina, celebrat ahir a l’Hangar (centre de convencions de l’Amazonia).

Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.

Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.

Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?

Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.

Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.

Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.

Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.

Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.

Fòrum Social Mundial, els Drets Humans a la Ciutat

Aquest matí hem estat a la carpa temàtica “Reforma Urbana”. Hem assistit a un debat on el tema central el dret a l’accés a l’habitatge, vinculat als drets humans a la ciutat.

En la xerrada hi ha intervingut una representant de la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, de la qual la seva comissió d’inclusió social té la seva secretaria tècnica a Barcelona , a la regidoria d’en Ricard Gomà, a acció social i ciutadania.

Aquesta xarxa impulsa la carta de drets de la ciutat, i especialment els drets humans. Avui el debat central al voltant del dret a l’habitage ha sorgit diferents propostes en matèria d’accés a l’habitatge que estan recollides en la llei del dret a l’habitatge impulsada per ICV. El FSM sempre ha estat per a l’esquerra transformadora un font programàtica clau per al seu rellançament i la construcció d’alternativa.

Ara acabem de coincidir amb el Pedro Arrojo, de la Fundación Nueva Cultura del Agua i marxem cap a la seva xerrada.

Fòrum Social Mundia, 29 de gener

Ahir la nit es va allargar una mica. Era la nit del sopar d’entitats i participants catalans al FSM. Hi vam assistir més de 100 persones, sempre segons el comptes de l’Arcadi Oliveres, que any rere any confecciona una llista oficiosa de tots els catalans i catalanes que som al Fòrum Social Mundial.

Un dels elements que crida l’atenció de la “delegació catalana” és la seva diversitat. M’agradaria destacar també que l’ùnic secretari general de partits de l’Estat que està al Fòrum és en Joan Herrera.

Aquest matí, de fet ara som a punt de marxar cal al territori del Fòrum entrarem de ple en els tallers i seminaris del Fòrum Social Mundial. El programa agrupat en vuit eixos, desborda de la quantitat d’activitats programades.

Abans de sortir tres reflexions o idees per començar el dia. En primer lloc m’agradaria destacar la participació i col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació,i del Govern de la Generalitat en el Fòrum Social Mundial. Crec que és un encert enfortir a escala global aquests actors que reclamen per construir un altre món possible.

En segon lloc, se celebrarà la trobada dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina (Lula, Evo, Chàvez, Correa i Lugo) amb més de 8000 participants en el FSM. Mirarem de ser-hi, ja que sens dubte serà un dels momentes que ens permetrà extreure les claus d’aquest Fòrum.

Finaltment acabo amb unes paraules de Candido Grzybowski, director de l’Institut Brasiler Ibase i fundador del FSM. Aquest cap de setmana se celebrarà el Fòrum Econòmic de Davos, segons paraules publicades al diari Público de Bèlem: “Davos és el Fòrum és el cementiri dels desesperats.

Tindrem ocasió de debatre amb Candido, demà a l’activitat d’Euralat en la que intervindrà en Joan Herrera.

Marxem cap al Fòrum...

Fòrum Social Mundial, 28 de gener

Avui 28 de gener hem trepitjar per primera vegada el territori del Fòrum Social Mundial a la ciutat de Bèlem. El Fòrum es celebra a dos immensos recintes de la Universitat Federal Rural de la Amazònia i la Universitat Federal de Parà situades a la desembocadura de la Amazones.

Avui ha estat el dia de l’Amazonia dins de la programació del FSM, però també el dia d’arrencada del Fòrum després de la multitudinària manifestació d’ahir a la tarda, segons diuen les agències amb més de 70.000 persones.

Dins del territori del Fòrum, estructurat en diferents espais temàtics (dels pobles indígenes, de sobirania alimentària ...) destaca un immens campament de la joventut, que segur que al llarg d’aquests dies encara estarà més ple de joves d'arreu d'amèrica llatina i d'arreu del món, que han arribat a la capital de l'estat de Parà per assistir als debats i seminaris que s'estructuran al voltant de vuit eixos.

Avui també ha arrencat el Fòrum Mundial de Parlamentaris, que constitueix un espai de trobada propi de diputats i diputades de l’esquerra, si bé no té la rellevància que té el Fòrum d’Autoritats Locals, en que hi participa en Màrius Garcia, vicepresident de la Diputació de Barcelona i responsable de Política Municipal d'ICV i el Manel Martínez,i del que en parlaré al llarg d’aquests dies.

Aquesta situació del Fòrum de Parlamentaris em porta a compartit amb vosaltres, al meu entendre, una de les claus de futur del Fòrum Social Mundial. Davant la actual situació de crisi econòmica i de la necessitat de fer emergir amb més força les contradiccions del capitalisme, quin paper jugarà el propi Fòrum? i quina relació mantindrà amb l’esquerra política?

Avui hem coincidit amb Juan Carlos Mondero, professor de la Universitat Complutense, i ens feia veure la necessitat que el Fòrum sigui un actor global davant el neoliberalisme. Per fer-ho haurà de mantenir la seva independència, però sense viure d’esquenes a l’esquerra política. Això és especialment visible a Amèrica Llatina, on existeixen diferents governs nítidament d'esquerres i en el cas de Brasil amb el paper que ha jugat i juga el propi PT en el FSM.

Avui el FSM és l’estratègia per la que ha d’apostar l’esquerra social i política en la batalla ideològica davant el capitalisme, però els governs d’esquerres formen part de la tàctica. Avançant des del possible cap al programa de màxims del FSM, però aconseguint petites victòries en la nostra pràctica diària. Comparteixo plenament aquesta reflexió.

Ara marxarem cap a la trobada amb les entitats catalanes. Abans d’anar a dormir faré la darrera entrada d’avui i us comento com anat.

Fòrum Social Mundial

Demà 27 de gener comença el Fòrum Social Mundial. El Fòrum és la trobada anual de tot el moviment mundial que aposta per una altra globalització. Com en cada edició des d'ICV hi serem per interncanviar debats i propostes amb tota aquella gent que vol construir una alternativa a l’actual sistema ecònomic que avui viu una de les seves pitjors crisis.

Us convido a seguir l’actualitat del Fòrum i les activitats i els debats en què participarem a través d’aquest bloc, i a través del meu Facebook, i del bloc d'en Joan Herrera, secretari general d'ICV

Una altre món és possible!

No més armes per l'Estat d'Israel

La darrera setmana, el diputat al Congrés d’ICV va registrar una proposta, en forma de proposició no de llei, demanat al Govern de l’Estat Espanyol que deixi d’autoritzar les exportacions d’armes i material de doble ús a l’Estat d’Israel.

En els últims dos anys les exportacions espanyoles de material militar no han disminuït, sinó que s’han quadruplicat. S’ha passat d’un total de 488.690€, e 2005, fins a 2.366.820€, el 2007.

El Govern ha incomplert el Codi de Conducta de la venda d’armes que va adoptar la Unió Europea l’any 1998 i que és d’obligat compliment per a tots els estats membres. Aquest Codi de conducta preveu que les empreses que pretenen exportar armes a Israel han de sol·licitar prèviament una autorització al Govern, qui pot acceptar-les o denegar-les. Un dels criteris que ha de seguir el Govern, segons el Codi de Conducta, és que no es pot autoritzar exportacions a països que no respectin els drets humans o en els quals hagi tensions o conflictes armats.

És evident després del que ha succeït aquest darrers dies amb l’atac militar de l’Estat d’Israel sobre Gaza no és el millor moment per seguir exportant armes espanyoles a aquest país.

Per donar força a la proposta d’ICV en Joan Herrera està impulsant una campanya de suports a través d’una Cause del Facebook. En quatre dies ja som més de 300 persones que hi donem suport. Ajuda’ns a arribar a les 1000 persones que no volen més armes per l’Estat d’Israel.

Busca la cause al Facebook!!!

No estaba muerto...estaba de parranda

El darrer dijous 15 vaig tenir la sort d’assistir a la inauguració de la catorzena edició del Festival de Música Barna Sants. El primer concert va anar a càrrec de Rafa Pons, tot un descobriment per a mi i una realitat per a molta gent que omplia el Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb la seva actuació va donar el tret de sortida a una boníssima programació musical que s’estendrà fins el proper 22 de març per arreu del país.

M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.

Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...

Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:

Palestina!

Aturem la massacre de Gaza, Boicot a Israel

Manifestació de suport al Poble Palestí
Dissabte 10 de gener a les 17.00h, Plaça Universitat, Barcelona
Vine al bloc d'ICV-EUiA.