¿Por qué no te callas?

Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses…República!

En tren a Vic? Impossible

Ahir a la nit vaig ser a Vic per presentar els documents de la IX Assemblea Nacional d’ICV. Més que parlar de l’Assemblea, volia fer referència a la situació del transport públic a Vic, i especialment entre Vic i Barcelona.

Vic és una ciutat d'aproximadament 40.000 habitants, capital de la comarca de l’Osona, i juntament amb Manresa el que podríem anomenar la capital de la Catalunya Central. Entre d’altres equipaments té un centre universitari, la Universitat de Vic, una institució que d’altres capitals de Vegueria no tenen, com per exemple Tortosa.

Doncs bé, el darrer tren de Vic a Barcelona surt a les 21.10 hores. Per tant a algú que no té ni cotxe ni carnet, com és meu cas, més tard de les 21.00h no hi pots fer res a Vic, si és que no t’hi vols quedar a dormir.

És només un exemple, però segur que en podríem trobar molt més de com s’ha construït la mobilitat en aquest país al llarg de molts anys. Terres de l’Ebre o Alt Pirineu en són també dos casos que clamen al cel.

Davant aquest exemples no es poden entendre plantejaments de noves infraestructures que no passin per impulsar una veritable xarxa de trens de Rodalies i Regionals que doni resposta a la diversitat territorial del país.

www.contralacrisi.cat

Després de mesos sense escriure penso que ha arribat el moment de tornar a reprendre l’activitat blocaire.

Suposo que desprès d’un cap de setmana molt intens, ara que comença una nova etapa és el moment dels bons propòsits, i un d’aquests ha estat tornar a publicar quatre ratlles explicant a què es dedica el responsable de Moviments Socials d’ICV.

Avui començo amb la recomanació de la web de la Campanya que ICV presentarà demà i alguns i algunes de vosaltres potser ja heu vist en estacions de transport públic. Crec que aquesta campanya és un anunci de l’activitat que marcarà l’agenda política de l’organització en els propers mesos.

ICV ha de fer visible que és una força útil per els treballadors i treballadores que ja estan patint les conseqüències de la crisi econòmica. Seran mesos de carrer i nosaltres haurem d’estar al costat, com ja hem començat a fer, d’aquells a qui volem defensar davant els interessos del poderosos.